Mostra el registre d'ítem simple
Estudi per elements finits de dos tipus de fixacions òssies en fractura d'húmer
| dc.contributor | Lacroix, Damien Jerome |
| dc.contributor.author | Costa Clos, Jordi |
| dc.contributor.other | Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica |
| dc.date.accessioned | 2007-03-09T11:18:17Z |
| dc.date.available | 2007-03-09T11:18:17Z |
| dc.date.issued | 2005-10 |
| dc.identifier.uri | http://hdl.handle.net/2099.1/3190 |
| dc.description | Aquest projecte té per objectiu fer un estudi biomecànic de dos tipus de fixacions per a un húmer mitjançant programes de càlcul i de simulació per elements finits. El procediment seguit per a la realització del projecte és el que s’exposa a continuació: L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona està interessat a saber quin tipus de fixació és millor, des del punt de vista biomecànic, per a una fractura d’un húmer. Actualment les fixacions existents són un clau intramedul·lar i una placa externa, en ambdós casos fixades a l’os mitjançant cargols. El principal objectiu d’aquest projecte ha esta la creació de la geometria en tres dimensions així com la creació del model matemàtic per fer simulacions. Per tant, a partir de les corbes TAC de l’húmer d’un pacient i de les dues fixacions, s’han generat les geometries amb un programa de disseny assistit per ordinador. A continuació s’han modelat aquestes geometries mitjançant programes d’elements finits. Un cop s’ha finalitzat la creació dels models geomètrics i models matemàtics, s’han establert les propietats mecàniques dels materials, les condicions de contorn i les càrregues a què estan sotmesos els elements. S’han estudiat tres casos: l’húmer sense fractura, l’húmer amb fractura i fixat amb el clau intramedul·lar i, per últim, l’húmer amb fractura i fixat amb una placa externa. Finalment s’han fet les interpretacions dels resultats obtinguts de les simulacions. En el capítol 6 s’exposen els resultats obtinguts de les simulacions de quatre estats de càrrega diferents. Es pot concloure que dels dos tipus de fixació possibles la que aporta més rigidesa a l’húmer fracturat és el clau intramedul·lar. Però existeixen alguns punts que cal tenir en compte, entre els quals cal destacar la gran distància existent entre la unió del clau a l’os mitjançant els cargols, tal com s’explica en l’apartat de conclusions. |
| dc.language.iso | cat |
| dc.publisher | Universitat Politècnica de Catalunya |
| dc.subject | Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria dels materials::Assaig de materials::Assaigs mecànics |
| dc.subject | Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria biomèdica::Biomaterials |
| dc.title | Estudi per elements finits de dos tipus de fixacions òssies en fractura d'húmer |
| dc.type | Master thesis (pre-Bologna period) |
| dc.rights.access | Open Access |
| dc.audience.educationlevel | Estudis de primer/segon cicle |
| dc.audience.mediator | Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona |
| dc.audience.degree | ENGINYERIA DE MATERIALS (TITULACIÓ CONJUNTA AMB LA UB) (Pla 2003) |
