Un dels descobriments més interessants del passat SXX és el de les radiacions ionitzants. Es va verificar que la Terra està exposada a radiacions ionitzants d’alta energia provinents de l’espai exterior, i que en els elements bàsics del nostre medi ambient –sòl, aire i aigua‐ es troben radioisòtops en concentracions variables amb els quals la humanitat ha conviscut des de sempre. Les aplicacions de la tecnologia nuclear en l’activitat humana han anat en augment des del descobriment d’aquestes radiacions. Se’n podrien enumerar moltes i en camps molt variats que poden anar des de l’agricultura i l’alimentació a la indústria, passant per la medicina i la salut humana, la producció d’energia, el control de certs fenòmens naturals, etcètera. Malgrat tot, aquests beneficis comporten també un cert risc radiològic com a conseqüència d’accidents en els que s’alliberi material radioactiu a l’ambient; és per aquest motiu que s’han dissenyat xarxes de vigilància per a detectar contaminants radioactius, tant d’elements artificials d’origen antropogènic com d’origen natural, que a determinades concentracions també poden ser perjudicials per l’ésser humà. Aquestes xarxes de vigilància s’han desplegat en tot el territori com a conseqüència de l’abast geogràfic que poden arribar a tenir les fuites o accidents radioactius i els problemes mediambientals que se’n deriven. Inicialment, cada país va crear la seva pròpia xarxa però en els darrers anys, aquestes s’han anat connectant formant xarxes d’àmbit internacional. Es poden diferenciar dos tipus de xarxes; per una banda les Xarxes d’Estacions Automàtiques (REA), repartides per tot el territori de l’estat i que disposen també de les dades de les comunitats amb xarxa pròpia, i per altra banda les Xarxes d’Estacions de Mostreig (REM), que analitzen mostres atmosfèriques, terrestres i aquàtiques en laboratoris. Tan a l’estat espanyol com en un gran nombre de països, les estacions de vigilància automàtica disposen, com a mínim, d’un monitor de taxa de dosi i un monitor d’aerosols radioactius basat en la detecció de partícules α i β. Una possible millora d’aquests monitors, pot ser la incorporació d’un detector de partícules gamma. Visualitzant i analitzant els espectres gamma obtinguts es poden identificar, a partir dels nivells energètics, els radioisòtops presents en l’ambient i, a partir d’aquí, generar les alarmes que es corresponguin. L’estudi proposat en aquest Projecte de Fi de Carrera, té la finalitat d’avaluar la millora que pot suposar la implementació d’un sistema d’espectrometria gamma per a les xarxes de l’estat. En concret es pretén utilitzar un detector de centelleig de NaI(Tl) –iodur sòdic activat amb tal∙li‐ dotat d’un fotomultiplicador.
