Façana vegetal. Classificació i anàlisi tècnic

Abstract

Les façanes dels edificis són una característica dels entorns urbans que es poden utilitzar de forma creativa per al desenvolupament sostenible o biofílic com a solucions en arquitectura. La idea de les façanes verdes i la seva contribució a la millora ecològica de les ciutats és relativament nou i va aconseguir el seu punt màxim en la dècada de 1980. Els jardins verticals o façanes verdes poden ser considerades com un sistema de revestiment viu unit a l'estructura de l'edifici. Es poden utilitzar sistemes en els quals les arrels de les plantes estan arrelades en el subsòl o sistemes hidropònics en els que les arrels de les plantes estan en substrats artificials o terra per a testos. Independentment del tipus de sistema a utilitzar, es pot fer una distinció entre si el sistema d’enverdiment utilitzat en la façana com a guia creix en vertical es coneix com enverdiment directe o si el sistema ecològic i la façana estan separats amb una cavitat d'aire es coneix com enverdiment indirecte. La cavitat d’aire entre la façana i el sistema ecològic es pot creat pels sistemes de suport, separadors, caixes de sembra o pels sistemes de substrat modulars. Segons el sistema utilitzat, les façanes vegetals es poden classificar en diferents classes, com per exemple, les façanes de doble pell vegetal. La selecció de la planta no només depèn de la consideració estètica, sinó que s’ha de tenir en compte diferents factors com són les condicions climàtiques (temperatura i exposició al sol) i el sistema suport a utilitzar per al desenvolupament òptim de les plantes en la façana. Les plantes tapissants són àmpliament utilitzades per cobrir tant extensions grans com petites, i els tipus de plantes més comunament utilitzades son: plantes crases, perennes, arbustos i enfiladisses. La temperatura ve determinada per la zona climàtica. España està dividida en 5 franges, de la zona 7 amb temperatures de -18°C a -12°C fins a la zona 11 amb temperatures de 4°C a 10 °C, i aquestes temperatures s’han obtingut de les mitjanes de les temperatures mínimes absolutes. Amb l’objectiu que la façana tingui una vida útil el més llarga possible és necessari determinar la radiació solar que rep la façana tenint en compte la seva orientació (nord, sud, est i oest) i les condicions en què arriba a la superfície de la façana considerant els tipus sol, semi ombra i ombra. La necessitat d'aigua d'un cultiu es refereix a la quantitat d'aigua requerida per compensar la pèrdua per evaporació i transpiració (evapotranspiració). L’evapotranspiració és la combinació de dos processos pels quals l'aigua es perd a través de la superfície del sòl per evaporació i mitjançant la transpiració del cultiu. L’evapotranspiració d'un cultiu es pot determinar a partir de paràmetres climàtics (radiació solar, temperatura i humitat de l’aire, i velocitat del vent) integrant a més els factors de resistència propis de cada cultiu. Els sistemes de reg localitzats apliquen l’aigua a la zona més pròxima a la planta i sobre la superfície del substrat o sota d’aquest mitjançant canonades a pressió i emissors. En funció del tipus d'emissor utilitzat i de la seva col·locació es poden diferenciar tres sistemes d'aplicació del reg localitzat: per degoteig, per canonades emissores, i per microaspersió i microdifusió. Finalment, amb totes les dades recopilades en aquest treball s’ha creat una base de dades per tal de facilitar la selecció de plantes més adequades i fer els càlculs de reg.