L’Estació de Tractament d’Aigua Potable de Sant Joan Despí tracta prop del 45% de
l’aigua potable que s’utilitza a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
L’entrada en vigor de reglamentacions més restrictives pel què fa als llindars de
trihalometans, juntament amb la voluntat de millorar les característiques organolèptiques
de l’aigua subministrada, varen produir que Aigües de Barcelona incorporés l’any 2009
una nova línia de tractament amb membranes paral·lela a l’últim tram del procés per
tractar una fracció de l’aigua.
La nova línia està composta de 3 etapes principals: (1) una ultrafiltració en què unes
bombes de buit succionen l’aigua a través d’unes membranes de fibra buida que
aconsegueixen retenir la totalitat de sòlids en suspensió i les bactèries, (2) una osmosi
inversa que consisteix en proporcionar elevades pressions al cabal d’aigua perquè
travessi unes membranes de porus diminuts i que representa pràcticament una barrera
total per totes les substàncies que s’hi troben dissoltes i (3) una remineralització que té
per objectiu augmentar de nou el contingut en sals minerals de l’aigua osmotitzada per
fer-la menys agressiva, consistent en posar en contacte l’aigua amb granets de calcita.
Després de més de 3 anys de funcionament de la planta, s’han revisat els principals
paràmetres registrats i les actuacions dutes a terme a l’etapa d’osmosi inversa, la que té
uns majors requeriments energètics i una explotació més complexa.Aquest treball ha permès per una banda compilar informació rellevant sobre els
principals procediments que s’efectuen a l’etapa d’osmosi inversa i per una altra
identificar importants millores en l’explotació que n’augmenten l’eficiència i permeten
allargar el temps de vida de les membranes.
