Mesura dels gasos d’efecte hivernacle en aiguamolls construïts en funció del tractament primari
Visualitza/Obre
Estadístiques de LA Referencia / Recolecta
Inclou dades d'ús des de 2022
Cita com:
hdl:2099.1/26040
Tipus de documentProjecte Final de Màster Oficial
Data2013-06
Condicions d'accésAccés obert
Llevat que s'hi indiqui el contrari, els
continguts d'aquesta obra estan subjectes a la llicència de Creative Commons
:
Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya
Abstract
Com el seu nom indica, els aiguamolls construïts són uns sistemes de depuració
d’aigua, que han sigut construïts a zones on no existien. L’objectiu principal d’aquests és la
depuració de l’aigua residual provinent dels pobles i ciutats (de no més de 2000 habitants
equivalents). Estan formats per unes bases o llacunes amb una profunditat petita, que poden
estar o no omplerts d’un medi granular, dins el qual es pot desenvolupar vegetació que juga un
paper fonamental en el tractament de l’aigua. La depuració de l’aigua tractada es duu a terme
gràcies a una sèrie de processos físics, químics i biològics. Aquests estan considerats com els
sistemes de depuració d’aigua més eficients que existeixen, ja que simulen el comportament
dels aiguamolls naturals. Aquests es presenten com una alternativa als sistemes de depuració
convencionals.
Durant els processos físics, químics i biològics, que és on s’origina el procés
d’eliminació de la matèria orgànica es crea un tipus d’emissió de gasos d’efecte hivernacle,
amb la presència de metà (CH4) i d’òxid nitrós (N2O). Aquests dos gasos contribueixen al procés
del canvi climàtic, ja que tenen un alt potencial d’escalfament, sent en major part l’òxid nitrós
més potent que el metà. És per aquesta raó, que es interessant estudiar el comportament de
les emissions d’aquests dos gasos i veure quins efectes poden causar sobre el canvi climàtic.Aquesta tesina s’ha basat, com bé indica el seu nom, en la mesura dels gasos d’efecte
hivernacle en aiguamolls construïts en funció del tractament primari. És a dir, en primer lloc en
determinar i quantificar l’emissió d’un dels gasos d’efecte hivernacle per excel·lència, com és
el metà (CH4), i per altra banda, comparar aquestes emissions en funció de dos tipus diferents
de tractaments primaris als qual se li sotmet a l’aigua abans de ser depurada. Aquests
tractaments són una decantació simple i l’altre, un sistema d’hidròlisi de la matèria orgànica
que conté l’aigua, a través d’un H.U.S.B. (reactor hidrolític amb llit de fang de flux ascendent).
Per a dur a terme aquest estudi s’han realitzat diferents tipus d’assajos utilitzant 4
aiguamolls construïts, dos dels quals alimentats amb aigua tractada prèviament amb una
decantació simple, i els altres dos alimentats amb aigua provinent del H.U.S.B. Aquests assajos
han sigut una sèrie d’extraccions de mostres de l’emissió dels aiguamolls, les quals han sigut
acumulades dins una cambra construïda, a una tesina passada, especialment per aquest
estudi. Aquestes mostres han sigut extretes a diferents temps d’extraccions a 0, 10, 20, 30 i 40
minuts i a 0, 5, 10, 15 i 20 minuts. Cal recalcar que en aquest estudi les emissions de metà han seguit la tendència esperada, és a dir, que la concentració de metà augmenta de manera
proporcional amb el temps. Però aquesta proporcionalitat encara podria haver sigut millor, ja
que es creu que les dimensions de la cambra impedien la perfecta acumulació del metà dins
aquesta.
Per altra banda, al laboratori també s’han realitzat diferents assajos amb els quals s’ha
volgut simular el comportament que presenten els aiguamolls en referència a les emissions, ja
que s’han trobat problemes de no homogeneització de les emissions dins la cambra. Per a dur
a terme aquest apartat de la tesina, s’ha construït un muntatge format per una cambra amb
tres diferents punts d’extracció i amb un ventilador, que té la funció de remoure e intentar
homogeneitzar l’aire dins la cambra. Per això a aquests assajos s’han volgut controlar diferents
tipus de variables com: la quantitat de metà introduïda a la cambra, la manera de remoure
l’aire dins la cambra, el temps de mostreig i la manera i ordre d’extracció de les mostres. Tot i
així, encara no s’ha pogut desxifrar quin és el motiu d’aquesta no homogeneització. Els
resultats obtinguts mostren el baix grau d’homogeneització del metà dins la cambra.
TitulacióMÀSTER UNIVERSITARI EN ENGINYERIA AMBIENTAL (Pla 2014)
Col·leccions
Fitxers | Descripció | Mida | Format | Visualitza |
---|---|---|---|---|
TESINA MARINA BUENDÍA CAPDEVILA.pdf | 965,7Kb | Visualitza/Obre |