La BCN entesa com a metropoli ha fet, en els darrers 25 anys grans passos per millorar les relacions amb els diferents nuclis que la conformen i amb el medi físic que l'envolta. És aquest últim qui ha marcat la identitat d'aquesta ciutat, compactada entre la serralada litoral i estesa sobre els cons sedimentàris dels rius Llobregat i besòs, sustentats amb l'ajuda de l'illot del quaternari que ara anomenem Montjuïc. El litoral ha estat durant molts anys l'eina pel desenvolupament de la ciutat, iniciat en els nuclis històrics costaners i estès per la línia de la costa fins als límits. Dos d'aquests límits generen una situació de desconnexió de ciutat similar tot i ser per causes diferents. Per una banda l'estrenyiment i desaparició de la ciutat al barri del Morrot, propiciat per l'orografia i l'ús portuari, i per l'altra l'entorn de desembocadura al baix besòs, on la indústria, atreta per l'aigua i la posterior implantació d'infraestructures d'alta capacitat han generat un espai fragmentat. És aquest darrer el que es tracta en aquest treball. Un projecte d’estratègia urbana que reflexiona sobre la temporalitat en el projecte urbà i dóna uns criteris estratègics de futur i unes actuacions locals de present, centrades en l’àmbit de la desembocadura del riu Besòs.
