Les estacions d'esquí són, en bona mesura, el motor econòmic de moltes comarques de muntanya de Catalunya, fent-se un element indispensable per a la seva subsistència. Però malgrat tenir en conjunt un nombre petit de treballadors, s'ha volgut estudiar quins són els llocs de treball existents en una estació d'esquí i, descriure i analitzar en profunditat els més específics i alhora
més desconeguts i establir per a ells unes mesures preventives adequades a les especificitats de l'entorn en que desenvolupen les seves tasques.
Abans però de poder analitzar els llocs de treball cal descriure i explicar com
funcionen les estacions d'esquí i de quins elements estan composades.
A partir d'aquest breu anàlisi podem es pot establir l'existència de 5 llocs de
treball específics de les estacions: Remuntadors, pisters-socorristes,
maquinistes, neu artificial i lloguer d'esquí.
El personal de remuntadors és aquell encarregat de la conducció dels remuntadors mecànics de les estacions.
Els pisters són els encarregats del muntatge i desmuntatge de les proteccions de les pistes, així de l'assistència als ferits de les pistes.
Els maquinistes són sens dubte el personal més desconegut i l'encarregat de
conduir les màquines trepitjaneus de que disposen les estacions d'esquí.
El personal de neu artificial és aquell encarregat de la producció de neu artificial
amb els canons.
Per últim el personal del lloguer és l'encarregat de la gestió del lloguer de
material d'esquí als clients de l'estació que no en disposen de propi.
Després de fer una descripció exhaustiva de les tasques que realitza cada un d'ells
al llarg de les respectives jornades laborals i fer-ne un quadre resum per tal de
fer-lo més operatiu s'ha realitat una identificació dels principals riscs de cada lloc de treball i s'han redactat una sèrie de mesures preventives per tal de minimitzar-los. Cal destacar principalment tres riscs que tenen tots els llocs de treball, que són en primer lloc l'exposició laboral al fred, en segon lloc l'exposició a les radiacions no ionitzants del sol i en tercer lloc les caigudes al mateix nivell per
relliscades amb superfícies gelades.
Pel que fa referència al primer, i alhora més important s'ha realitzat un estudi
de la sèrie climàtica d'una estació d'esquí i de les seva roba laboral per tal d'establir si aquesta és correcta o pel contrari és insuficient, establint-se en el
cas estudiat que és adequada i correcta per a fer, ja no més segur si no més
confortable la feina del personal que resta a la intempèrie de l'alta muntanya tota la jornada laboral.
