El present projecte té com a objectiu principal mesurar la qualitat ecològica d’uns sòls
naturals amb presència de mercuri i altres metalls pesants procedents del districte miner
d’Almadén (Ciudad Real, Espanya). A tal efecte, s’ha realitzat un estudi ecotoxicològic tant
del medi terrestre com dels seus lixiviats a fi d’avaluar els perills que els metalls presents en
el sòl representen tant pel medi terrestre com per a l’aquàtic. Els assaigs que conformen
l’estudi ecotoxicològic són els següents: Assaigs d’allunyament, de reproducció i de toxicitat
aguda amb cucs de terra Eisenia fetida, assaigs d’allunyament i de toxicitat aguda amb
col·lèmbols Folsomia candida, assaig d’inhibició de la germinació i creixement de les llavors
de les plantes terrestres de tres espècies diferents (Lollium perenne, Brassica rapa i
Trifolium pratense), assaig d’inhibició del creixement d’algues unicel·lulars Selenastrum
capricornutum (actualment Pseudokirchneriella subcapitata) i, finalment, assaig de toxicitat
aguda amb cladòcers Daphnia magna. Les pautes per la realització de tots els assaigs s’han
adoptat de normatives OECD (Organization of Economic Cooperation and Development),
ISO (International Standard Organisation) o UNE (Norma Espanyola) .
El procés de lixiviació del mercuri no ha aconseguit recuperar una quantitat de mercuri
superior a l’1% de la concentració total a les mostres de sòl i en canvi l’eficiència de la
lixiviació arriba fins al 35% en el cas del crom i fins al 8% en el cas del zinc. Els resultats
obtinguts dels assaigs amb medi terrestre mostren una baixa toxicitat tant pels cucs de terra
com pels col·lèmbols degut a la baixa disponibilitat del mercuri a les mostres. No obstant,
l’assaig d’allunyament amb col·lèmbols sí permet obtenir uns percentatges significatius de
repulsió. L’assaig amb plantes terrestres tampoc no mostra diferències significatives entre
els efectes de cada sòl però, en canvi, sí que es troben diferències significatives entre
espècies. Pel que fa als resultats dels assaigs amb medi aquàtic, només el d’algues mostra
sensibilitat a la presència de metalls pesants al medi i es troba una CI50 (72h) per a cada
lixiviat expressades en (volum de lixiviat/ volum total de dissolució) de: 5,9 (control); 13,9
(Entredicho); 7,8 (Almadén); 18,8 (Almadenejos) i 4,5 (Las Cuevas).
La principal conclusió que s’extreu d’aquest estudi és que tot i l’elevada concentració de
mercuri en alguns dels sòls estudiats és la disponibilitat dels metalls al sòl la que en
determina la toxicitat. Una altra conclusió és que no totes les espècies ni tots els assaigs
mostren la mateixa sensibilitat davant d’una mateixa situació. En concret, l’espècie més
sensible per la detecció de mercuri al medi terrestre ha estat el col·lèmbol Folsomia candida
en l’assaig d’allunyament i en el cas del medi aquàtic ha estat l’alga unicel·lular Selenastrum
capricornutum (actualment Pseudokirchneriella subcapitata) en l’assaig d’inhibició del
creixement.
