Integració de les empreses navilieres i competitivitat dels ports del sud d’Europa

Abstract

La integració de les empreses navilieres és un fenomen cada vegada més comú dins del panorama del sector marítim. Moltes empreses es concentren en d’altres de més grans mitjançant acords de compartició de recursos o bé establint aliances estratègiques que comporten una reforma integral de les empreses que hi participen. Aquesta pràctica s’ha anat donant els darrers anys de manera cada vegada més habitual per guanyar competitivitat empresarial dins del sector i gaudir alhora dels beneficis de les economies d’escala. Durant l’any 2014, la concentració d’empreses navilieres ha arribat a considerar la possibilitat d’integració de les tres navilieres més grans del món, capgirant així l’escenari marítim actual. Finalment, aquest acord no ha estat possible però sí que s’ha firmat un acord per compartir vaixells en les rutes del flux més majoritari del planeta, el qual transporta mercaderies des del sud-est asiàtic fins a les costes d’Europa, per part de les dues navilieres capdavanteres: Maersk Line i Mediterranean Shipping Company. El present estudi té per objectiu analitzar quines poden arribar a ser les conseqüències d’aquest acord o d’una possible aliança estratègica, sobre la competitivitat dels ports del sud d’Europa fent-ne una anàlisi a tres nivells: intra-portuària, inter-portuària i entre els ports del nord i del sud del continent. Mitjançant una acurada cerca bibliogràfica, s’han pogut fonamentar les idees més conceptuals de l’estudi establint les premisses teòriques i posant de manifest la interrelació dels fenòmens que regeixen el sector marítim. Gràcies a aquesta primera part més teòrica, la posterior anàlisi d’escenaris es presenta de manera clara i concisa. Els resultats mostren les diferències d’afectació als ports i/o terminals dels ports del Mediterrani, com a conseqüència de les dues tipologies d’acord, ressaltant les modificacions de les actuals rutes marítimes que es podrien donar en el cas d’una aliança estratègica entre les dues primeres navilieres del rànking mundial. El port de Barcelona podria perdre competitivitat ja que es considera que l’aliança permetria explotar d’una manera més intensiva els ports de propietat de les dues companyies. Es conclou, doncs, que els acords entre empreses navilieres repercuteixen sobre la competitivitat dels ports, però que només si es tracta d’un acord d’aliança estratègica les rutes marítimes es veuran modificades i com a conseqüència, els canvis en la competitivitat dels ports seran més evidents. Finalment, cal remarcar el fort caràcter que tenen els ports del nord d’Europa en comparació amb els ports del Mediterrani, pel que fa al nivell d’inversió per part de les dues navilieres capdavanteres del sector del transport marítim de mercaderies, fet que també pot repercutir en la definició de rutes.