Estudi d’adsorció d’aigües contaminades amb metalls mitjançant experiments en continu utilitzant residus de marro de cafè

Abstract

Els metalls pesants són elements químics amb un grau de toxicitat elevat i que no són biodegradables, es podent arribar a acumular en sediments i organismes vius provocant greus efectes. Per això l’eliminació o reducció d’aquests metalls presents en els efluents industrials són d’una gran importància. Els mètodes tradicionals d’eliminació d’aquests metalls són la precipitació química, l’osmosi inversa, l’intercanvi iònic amb resines, adsorció sobre carbó actiu, electrodiàlisi, extracció amb dissolvents i la coagulació-floculació. Aquests tractaments tenen molt bons resultats en concentracions de metalls elevades però tenen l’inconvenient d’un alt cost i per això s’han realitzat estudis d’altres tractaments. La biosorció es presenta com una ferma candidata a substituir aquests tractaments gràcies a la seva eficiència i utilització de biosorbents de baix cost, ja sigui biomassa microbial o residus de processos agrícoles o industrials. Aquest projecte realitza un estudi experimental davant la possibilitat d’utilitzar el residu de marro de cafè com a biosorbent per a l’eliminació de Ni(II) present en banys gastats d’una empresa de recobriment de superfícies de Barcelona amb la posterior desorció del níquel adsorbit. Tots els experiments s’han realitzat a escala de laboratori, a temperatura ambient i mitjançant assajos en continu (columna). Els resultats obtinguts al present estudi experimental indiquen que: El residu de marro de cafè, tot i no tenir una capacitat màxima d’adsorció del Ni(II) tant elevada com altres biosorbents, és un biomaterial vàlid per a l’adsorció del metall. Els resultats de la desorció del níquel amb HCl 0,1 M demostren que és possible l’elució del níquel tot i que no completament, el percentatge de desorció és aproximadament del 50%.