Disseny i implementació d'una eina de diagnòstic OBD-II mitjançant un conversor de CAN a Bluetooth

Abstract

Aquest projecte de final de grau consisteix en l’elaboració d’una aplicació que permet la captació i interpretació de dades provinents d’un vehicle. Per tal de reproduir el comportament d’un vehicle s’ha usat un simulador anomenat Can Bus Ecu Simulator, una placa capaç de simular la informació que transmetria un vehicle real. L’objectiu principal era desenvolupar una aplicació el màxim de còmode i intuïtiva per a l’usuari que permetés conèixer el valor de certs paràmetres del simulador i també les averies d’aquest. A més, per tal de completar el software, es volia elaborar una interfície gràfica que permetés a l’usuari veure amb claredat la informació transmesa per la placa. S’ha usat el sistema operatiu Linux Ubuntu i el llenguatge de programació Python. La gran quantitat de biblioteques existents així com la facilitat de comprensió i utilització del llenguatge Python han sigut factors claus en l’elecció d’aquest per a la realització de l’aplicació. En el desenvolupament de l’aplicació s’ha fet ús de diverses biblioteques ja existents al Python i també se n’han elaborat de noves. D’aquesta manera s’aconsegueix que, un cop finalitzat aquest projecte, es puguin utilitzar les noves biblioteques en projectes que tinguin aspectes en comú amb aquest. Un cop elaborades aquestes biblioteques s’ha procedit a desenvolupar l’aplicació en sí, que servint-se de les biblioteques i mòduls en qüestió i sequenciant correctament la crida de funcions, permet la comunicació i transmissió d’informació amb el sistema estudiat format pel simulador i el bus amb l’adaptador de bus Can a bluetooth. El resultat del projecte ha estat una aplicació que permet diagnosticar un vehicle (en aquest cas el simulador) llegint i descodificant els codis d’error provinents d’aquest. D’altra banda també és capaç de captar el valor dels paràmetres integrats a la placa del simulador per tal de conèixer el seu valor a temps real. Incorpora una interfície gràfica de manera que l’usuari pot escollir si treballar mitjançant una terminal i llegir els valors directament d’allà o si prefereix una interacció més intuïtiva mitjançant una interfície gràfica. Aquesta interfície conté uns indicadors que informen del valor de cinc paràmetres que són regulables manualment a través de potenciòmetres implementats en la placa. Finalment, en la part inferior de la interfície apareixen les avaries que proveeix el simulador. Així doncs, s’ha aconseguit desenvolupar una aplicació amb totes les prestacions que es volia que tingués i , a més, s’ha aconseguit que el retard dels indicadors de la interfície gràfica sigui gairebé nul.