El propòsit d’aquest projecte és avaluar la sensibilitat del consum energètic i les condicions de confort establertes en el seu interior d’un edifici plurifamiliar situat a Barcelona. L’any de la construcció d’aquest edifici és aproximadament el 1900, amb les característiques constructives típiques (explicades posteriorment) a Barcelona en aquell moment. Tenint en compte que es declarat un edifici protegit, per la qual cosa, no es poden modificar la seva façana principal. El projecte sorgeix degut a la necessitat de l’estalvi energètic mundial, per tal de reduir la contaminació produïda per les diferents formes de generació de l’energia. Hem de tenir en compte, que actualment, a Espanya la Certificació Energètica de l’Edifici és obligatòria. Existeix la necessitat d’atorgar una etiqueta d’eficiència energètica de la lletra A a la G, sent així la A la més eficient en el procés de Certificació. Necessitats d’un canvi energètic: Fins fa pocs anys la societat mundial no era conscient de la necessitat d’estalviar energia. Les denominades energies no renovables (Gas, petroli i carbó) són altament contaminats, i contribueixen a l’efecte d’hivernacle, a l’escalfament global, pluges àcides... i provoquen la degradació de la qualitat de vida dels ciutadans. És pot dir que moltes vegades hem inutilitzat i gastat de manera desmesurable una bona part d’aquest recursos, per tant s’imposa la necessitat urgent per frenar aquest excessos. La millora de l’eficiència energètica sol ser la forma més barata, ràpida i respectuosa del medi ambient per tal de satisfer les necessitats energètiques del món. També s’ha de tenir en compte que no podem seguir basant la nostra forma de vida en una font d’energia no renovable que es va esgotant. Per aquestes raons, la comissió Europea, el 2007 va proposar un pla estratègic i mediambiental. Els seus principals objectius són: reduir un 20% les emissions de gas de l’efecte d’hivernacle, incrementar un 20% les fonts renovables, i millora l’eficiència energètica estalviant un 20% del consum d’energia primària. El sector de l’edificació representa un 17% del consum de l’energia, sent un 10% al sector domèstic i un 7% restant al sector terciari. Les instal·lacions de calefacció i d’aigua calenta sanitària són les que més contribueixen en els habitatges, mentre que, la climatització i la il·luminació són les més destacades en el sector terciari. Des de l’entrada en vigor, el Novembre de 2007, el real decret 471/07 en els edificis de nova construcció i en algunes reformes, s’ha de qualificar la seva eficiència energètica a nivell de projecte i d’obra finalitzada. El real decret estableix l’obligació de posar a disposició dels compradors de l’edifici una certificació de l’eficiència energètica, de forma que es pot valorar-la i comparar-la, amb el fi de promocionar els edificis d’alta eficiència energètica. Aquest certificat ha d’incloure la qualificació de l’edifici, mitjançant una escala de 7 lletres pels electrodomèstics que va des de la classe A pels més eficients, a la classe G, pels menys eficients. Així com una estimació del consum energètic de l’edifici de les emissions de C02 associades al seu funcionament. El pla d’ Acció 2008-2012 de l’estratègia d’ Estalvi i Eficiència Energètica a Espanya estableix com un dels punts primordials promoure l’aplicació de la nova normativa d’ edificació, donant així recolzament econòmic a projectes dirigits a la rehabilitació energètica d’edificis, instal·lacions i equipament energètic. I per altra part dóna també suport a les promoció de nous edificis amb alta qualificació d’energètica mitjançant incentius fiscals. Totes aquestes actuacions estan acompanyades d’un pla d’informació, formació i consciencia dirigida a tots els agents del sector de l’edificació a les diferents comunitats autònomes.
