Els suburbis de Barcelona: murs infraestructurals, exclusió social i una indústria en decadència. La resposta a això: un mur. En aquest paisatge de divisió el nou mur dividirà encara més, però per crear una alternativa desitjable. L'estratègia consisteix en replicar la relació extramurs-intramurs entre perifèria-ciutat: a l’exterior hi ha exclusió; i a l'interior es genera inclusió. Aquesta desigualtat entre els dos costats del mur generarà el desig dels veïns de creuar, d’estar a l'altre costat. El nou mur perimetral té el gruix suficient per allotjar els espais de disseny (espai del servidor) que activaran les naus abandonades (espai mestre). Aquesta indústria autònoma serà utilitzada pels veïns de l’extramurs (auto-producció de béns). El mur es materialitza com una tanca: és un límit transparent, que permet mirar però no tocar el que hi ha darrere, obligant a creuar-lo per tal de poder participar-hi.