L’Església de Sta. Maria, Llerona, és el que avui coneixem, fruit de segles d’evolució. Els seus orígens civils, es remunten a una vil.la romana.
Fins a convertir-se en l’església i edifici de culte que avui coneixem, l’edifici, fruit del temps, ha estat a mercès, dels usos, les necessitats religioses, polítiques i econòmiques de cada moment.
Els documents que hi trobem, o bé formen part dels registres d’època: ventes de terrenys, cessions de particulars a les parròquies, reculls de les obres que els rectors han anat registrant, donatius ( relíquies, obres de culte). Algunes tesis, sobretot d’assajos i apunts històrics, esmenten l’enclavament de
Llerona, així com suficients relats excursionistes, n’hi dediquen descripcions.
He intentat recopilar-les, totes, mirant de donar un sentit i un ritme a la lectura del treball, així com emmarcar la informació amb un relat més tècnic en relació als estils medievals: pre-romànic i romànic, bàsicament.
He mirat d’emmarcar l’església en l’enclavament on s’hi assenta, en particular, el poble de Llerona i en la seva comarca, fent un petit esment del romànic que en ella hi trobem.
L’aixecament de plànols, és inèdit en aquest edifici i s’ha partit de zero en la seva elaboració, fet que, espero, sigui una aportació tècnica i esdevingui socialment útil.
A l’hora, no m’he pogut estar de fer referència als llinatges, masos, i familiars que formem part d’aquest paratge, i del qual jo mateix i la meva família formem part.
Cal fer esment de com l’església que data del s.X, ha anat evolucionant en els darrers deu segles:
Santa Maria de Llerona, com veurem al llarg del projecte, prové, doncs així ho demostren les restes trobades, d’una vila romana. Com a església és d'origen preromànic, trobem tres dates inicials importants, com veurem després: els anys 932, 990 i 1033. És l'església parroquial des de 1575,
primer ho fou l'ermita de Sant Iscle ubicada a prop de Can Guilla, en el terme de “Laurona”.
La planta de l'església, és de creu llatina amb tres absis carrats. El portal data dal segle XII, és format per tres arcs de mig punt en gradació. L'arc central està decorat amb una arquivolta esculpida amb motius amb formes trenades. L'arquivolta es recolza en dues columnes amb els capitells esculpits de forma senzilla i actualment prou deteriorats.
Al segle XV es fortificaren pel damunt els braços de la creu dues torres configurant l’edifici com a espai fortificat. La Torre més alta, és dita altrament de Sant Pere. Com a fet històric cal destacar, el 28 de març de 1485, on, en Pere Joan Sala, líder de la revolta remença, va ser vençut i capturat a Llerona.
Al segle XVI es va fer el cor i la sagristia, mentre que al segle XVII, convertiren el campanar de cadireta en l'actual sala de campanes, i modificaren la planta original, afegint dues capelles, una per banda.
Al 1900 es construeix la capella del Santíssim, adossada al braç nord del transsepte.
El 1936, l'església i els arxius foren cremats. La reconstrucció posterior data del 1942.
