En el recull de diferents experiències, tant en l'etapa del Pràcticum a l'Institut com en les diverses classes del màster, he pogut copsar la necessitat i gran importància que té l'organització de l'espai i del temps pel bon funcionament de tot el procés d’ensenyament-aprenantatge. Tot i això, crec que aquesta gestió d’espai i temps queda en molts casos relegada a un dels últims llocs de prioritats i no es contempla com una peça necessària en la vertebració del procés en sí mateix.
El títol d’aquest treball “L’INSTITUT, UN ESPAI PER APRENDRE I CONVIURE”, vol remarcar que el centre serà un espai on els alumnes podran desenvolupar-se com a persones i inevitablement un espai on a demés de procurar que aprenguin, també serà el lloc on conviuran i aprendran a conviure.
En l’anàlisi del centre estudiat veiem que el disseny característic en forma circular, ha condicionat els espais i les relacions entre ells. Obligant a formar aules amb planta cònica que dificulten la col·locació de les taules, la separació de les pissarres en dues parets i altres circumstàncies que tant els professors/es com els alumnes percebien com incomoditats.
En l’anàlisi de les enquestes es revela que la percepció dels espais d’aula és més positiva en els docents que en els alumnes. L’espai pot arribar a desmotivar als alumnes, i així ho plantegen, són més crítics i pràcticament la meitat d’ells troben que l’espai no els ajuda en la seva tasca d’aprenentatge. També els alumnes consideren que l’espai condiciona el no poder realitzar activitats diferents que podrien motivar-los. En canvi pel que reflecteix l’enquesta els professors/es treuen aquesta responsabilitat a l’espai aula i no responsabilitzen a la falta d’espais adients, a la distribució o al mobiliari la manca d’ús de noves metodologies sinó que s’adjudiquen ells mateixos aquesta responsabilitat.
En la part d’estudi de la necessitat d’innovació en l’espai escolar hem vist com tot i que la innovació en el món de la pedagogia ha estat molt important, no ha estat una evolució paral·lela la que s’hagi dut a terme respecte als espais d’aprenentatge. Però podem estar segurs de no equivocar-nos afirmant que l’espai de l’aula té un pes rellevant en el transcurs dels processos d’enseyament-aprenentage dels alumnes, i per tant l’aula no hauria de ser només el teló de fons de l’aprenentatge dels alumnes.
Una breu revisió sobre plantejaments i estudis que s’estan duent a terme per autors i pedagogs respecte a aquest tema, posa de manifest la necessitat de canvi en la concepció dels espais on s’ha de produir el procés d’ensenyament-aprenentatge per que sigui el més efectiu possible i possibiliti la implementació de les metodologies proposades des del món de la pedagogia. I trobem que ja hi ha estudis i projectes encaminats a la definició de l’aula del segle XXI.
