L’ensenyament de les matemàtiques en l’actualitat, sovint es limita a presentar
de manera unidireccional una sèrie de procediments de càlcul que han de servir per a
resoldre un problema tipus. Ens donem per satisfets si els nostres alumnes són capaços
de relacionar el problema que tenen davant amb el problema tipus corresponent i apliquen
aquests procediments de manera correcta. El present treball final de màster exposa
algunes de les causes que han portat a aquesta situació, així com les conseqüències
directes d’aquesta situació sobre el nivell de competència matemàtica que assoleixen els
nostres joves al finalitzar el seu pas per l’ensenyament secundari. A la vegada proposa la
metodologia de ‘Pregunta, intuïció i debat’ com a alternativa didàctica que invita als
estudiants a fer seu el coneixement, sobre el qual podrem seguir edificant, i que ha de
permetre assolir els següents objectius: reforçar la intuïció com a eina d’aprenentatge de
les matemàtiques, fomentar la capacitat de pensar individual i evitar la recerca impacient
de la fórmula, motivar el desig per aprendre nous coneixements, i estimular la retenció
mitjançant el raonament i el diàleg. El treball posa de relleu el poderós incentiu mental que
suposa la introducció del nou coneixement de manera bidireccional, mitjançant l’ús de la
pregunta adequada i la generació del debat corresponen, i alhora, destaca la incidència
que té sobre l’assoliment de la competència matemàtica l’ús d’exercicis de consolidació de
pregunta única que apropen els alumnes als problemes de la vida real. El treball ofereix un
seguit d’exemples sobre com es pot aplicar aquesta metodologia tant en la introducció del
nou coneixement com en l’elaboració d’aquests exercicis de consolidació. Finalment
detalla pas a pas la posada en escena de la metodologia proposada en un centre de
pràctiques d’ensenyament secundari amb la unitat didàctica d’estadística de 4art d’ESO, i
els resultats obtinguts, així com l’anàlisi d’aquests resultats i les conseqüents propostes de
millora.
