La construcció de línies d’alta velocitat ferroviària durant els últims anys a Espanya ha posat de manifest que el ferrocarril pot ser un dels modes de transport amb més futur quan parlem de distàncies mitjanes, amb gran competència amb l’avió i el cotxe, ja que la seves característiques de rapidesa, comoditat i d’impacte ambiental el fan molt atractiu pels passatgers.
No obstant això, el seu elevat cost fa que molts països no hi inverteixin tant com s’ha fet a Espanya, el tercer país al món amb més quilòmetres d’alta velocitat operatius després de la Xina i el Japó. Els governs encarregats de les inversions públiques són els que decideixen quines línies es construeixen, i últimament han sorgit veus crítiques a aquesta política d’infraestructures per la seva baixa rendibilitat econòmica.
A través dels 3 corredors més importants ja existents a Espanya (nord-est, sud, est-Mediterrani) s’analitzarà com es van avaluar aquests projectes, quina metodologia van seguir, els costos, els beneficis i la seva rendibilitat final. S’ha de dir que ha estat molt difícil trobar informació governamental sobre els projectes d’avaluació existents, cosa que ha dificultat el procés d’anàlisis en alguns casos, i s’han utilitzat articles, manuals i estudis d’enginyers i economistes
de renom en el camp de l’avaluació de projectes de transport.
Com s’avaluen econòmicament aquestes noves infraestructures de transport? Quins criteris s’han de seguir? I sobretot, quines dificultats hi ha a l’hora de fer l’avaluació? Són preguntes que s’intentaran contestar en aquest treball que intenta posar èmfasi en la dificultat que existeix a l’hora d’avaluar aquest tipus d’infraestructura, però que a la vegada, intenta crear un nou marc metodològic senzill, que es pugui utilitzar d’ara en endavant per l’anàlisi econòmica de les noves inversions que es projectin.
hotmail.com
