En els darrers trenta anys s’ha produït un enorme creixement en infraestructura viària, el qual ha comportat un procés d’integració metropolitana i una reorganització de l’espai de la regió urbana de Barcelona. La integració dels diferents mercats ha influenciat en la morfologia del creixement urbanístic i poblacional, el qual ha portat a processos d’especialització funcional i de segregació social. Els objectius perseguits en l’estudi són, per una banda, la definició d’una regió que permeti copsar tendències sobre fenòmens relacionats amb la morfologia social, la qual és estudiada en aquesta tesina, a partir de les variables següents: la demografia, el nivell d’ingressos de la població, les categories socio-professionals i els nivells d’estudi dels habitants de la regió urbana de Barcelona (RUB). Es persegueix, també, la definició d’agregats territorials més petits que permetin un estudi de les diferències en els fenòmens de segregació sòcio-residencial. D’altra banda, la periodització de la infraestructura viària i ferroviària, integrada dins la regió urbana d’anàlisi, serà també objectiu de la tesina en tant que permetrà l’estudi de l’evolució de les inversions en infraestructures del transport i de la seva afectació en els canvis de la morfologia social. L’estudi s’estructura en tres grans parts: una primera caracterització de la morfologia social de la regió urbana de Barcelona en la qual s’estudia l’evolució de les diferents variables socio-demogràfiques en les agregacions territorials considerades, és a dir, en les corones metropolitanes àmpliament estudiades per altres autors, però també en les zones metropolitanes definides a partir del Pla Territorial Metropolità de Barcelona. En la segona part es perioditza i jerarquitza la xarxa viària a partir de la seva modelització en un graf, i també s’estudia l’evolució de la xarxa ferroviària mitjançant la periodització de les estacions de ferrocarril i metro, en funció del seu any de posada en servei. Finalment, es procedeix a una última anàlisi de la correlació entre l’accessibilitat als transports i les variables socio-demogràfiques mitjançant, en primer lloc, una anàlisi topològica i a continuació, un estudi quantitatiu aplicant la tècnica estadística de la regressió lineal múltiple, la qual permet estudiar el grau d’explicació de les variables explicatives (variables d’accessibilitat) en relació a fenòmens socials. A partir d’aquest treball es determina la necessitat de definir nous territoris d’estudi, els quals permetin copsar les diferències socials a una escala més petita i associada, en part, als corredors viaris de la regió urbana de Barcelona, que també necessita ésser ampliada. D’altra banda, l’anàlisi realitzada permet percebre el ja conegut procés de suburbanització, però en aquest cas s’ha pogut aprofundir en aquest aspecte detectant el possible efecte redistributiu per part de la millora en l’accessibilitat a la xarxa viària. Finalment, s’afirma la repercussió que tenen les inversions en infraestructures del transport sobre els canvis en alguns aspectes de la morfologia social, donat que la millora de l’accessibilitat als transports en un territori el fa més atractiu de cara al mercat de treball i de l’habitatge.
estudiant.upc.edu
