Mostra el registre d'ítem simple

dc.contributorPascual Miralles, Esther
dc.contributor.authorLaborda Cabo, Andreu
dc.contributor.otherUniversitat Politècnica de Catalunya. Departament de Física i Enginyeria Nuclear
dc.date.accessioned2014-09-23T18:04:41Z
dc.date.issued2014-03
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/2099.1/22591
dc.description.abstractL’objectiu principal d’aquest projecte és trobar una capa intermèdia entre substrats de plàstic i un nanorecobriment de DLC (Diamond-like carbon), que millorarà les propietats a fricció i desgast del substrat recobert; aquest producte s’ha de fer amb productes comercials i pensant en processos industrialitzables, per a una major facilitat a l’hora d’introduir-lo a la indústria. També s’estudiaran com actuen els diferents factors de dipòsit del nanorecobriment. La finalitat principal del projecte és aconseguir recobrir diferents plàstics amb DLC sense necessitat d’un estudi previ per a cada substrat o un canvi en els mètodes. Les resines utilitzades són curables per UV, es preparen en el laboratori, s’apliquen per esprai i es curen amb una làmpada de mercuri. S’utilitzen tres resines: híbrida epòxid-uretà acrilat, totalment d’acrilat d’uretà i totalment epòxid acrilat. El DLC es diposita en un reactor d’alt buit (~8·10-4 Pa), per mitjà de tecnologia RF-PECVD (Radio Frequency-Plasma Enhanced Chemical Vapour Deposition). Durant el dipòsit es controlen principalment els següents factors: potència, pressió i temps. Per a l’estudi s’ha utilitzat un disseny experimental de tipus factorial complet. Per a la caracterització s’han utilitzat les següents tècniques FT-IR, microscòpia confocal-interferomètrica, Calotest, Perfilòmetria, Nanotribòmetria i Nanointentació. Pel que fa als resultats, s’ha aconseguit una bona adhesió del DLC amb les resines. Hem aconseguit arribar a valors relativament baixos del coeficient de fricció, tot i que no superen els de tots els substrats de plàstic utilitzats. En quant a desgast, els resultats obtinguts són millors que qualsevol dels substrats. La duresa superficial i el mòdul de Young al que s’ha arribat són significativament superiors als dels substrats. També s’han establert diferents relacions entre altres variables mesurades com l’espessor, la rugositat o la morfologia superficial de les mostres. Finalment cal destacar que, les condicions de dipòsit amb millors resultats són: 60 W, 15 Pa i 7200s. L’elecció de la millor resina no és tan clara, s’ha de continuar estudiant.
dc.language.isocat
dc.publisherUniversitat Politècnica de Catalunya
dc.subjectÀrees temàtiques de la UPC::Enginyeria dels materials::Materials plàstics i polímers
dc.subject.lcshProtective coatings
dc.subject.lcshNanoparticles
dc.subject.lcshCarbides
dc.subject.lcshPlastics
dc.titleRecobriments protectors de carboni sobre plàstics
dc.typeMaster thesis (pre-Bologna period)
dc.subject.lemacRevestiments protectors
dc.subject.lemacNanopartícules
dc.subject.lemacCarburs
dc.subject.lemacPlàstics
dc.rights.accessRestricted access - author's decision
dc.date.lift10000-01-01
dc.audience.educationlevelEstudis de primer/segon cicle
dc.audience.mediatorEscola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona
dc.audience.degreeENGINYERIA DE MATERIALS (TITULACIÓ CONJUNTA AMB LA UB) (Pla 2003)


Fitxers d'aquest items

Imatge en miniatura

Aquest ítem apareix a les col·leccions següents

Mostra el registre d'ítem simple