Show simple item record

dc.contributorPascual Miralles, Esther
dc.contributor.authorLaborda Cabo, Andreu
dc.contributor.otherUniversitat Politècnica de Catalunya. Departament de Física i Enginyeria Nuclear
dc.date.accessioned2014-09-23T18:04:41Z
dc.date.issued2014-03
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/2099.1/22591
dc.description.abstractL’objectiu principal d’aquest projecte és trobar una capa intermèdia entre substrats de plàstic i un nanorecobriment de DLC (Diamond-like carbon), que millorarà les propietats a fricció i desgast del substrat recobert; aquest producte s’ha de fer amb productes comercials i pensant en processos industrialitzables, per a una major facilitat a l’hora d’introduir-lo a la indústria. També s’estudiaran com actuen els diferents factors de dipòsit del nanorecobriment. La finalitat principal del projecte és aconseguir recobrir diferents plàstics amb DLC sense necessitat d’un estudi previ per a cada substrat o un canvi en els mètodes. Les resines utilitzades són curables per UV, es preparen en el laboratori, s’apliquen per esprai i es curen amb una làmpada de mercuri. S’utilitzen tres resines: híbrida epòxid-uretà acrilat, totalment d’acrilat d’uretà i totalment epòxid acrilat. El DLC es diposita en un reactor d’alt buit (~8·10-4 Pa), per mitjà de tecnologia RF-PECVD (Radio Frequency-Plasma Enhanced Chemical Vapour Deposition). Durant el dipòsit es controlen principalment els següents factors: potència, pressió i temps. Per a l’estudi s’ha utilitzat un disseny experimental de tipus factorial complet. Per a la caracterització s’han utilitzat les següents tècniques FT-IR, microscòpia confocal-interferomètrica, Calotest, Perfilòmetria, Nanotribòmetria i Nanointentació. Pel que fa als resultats, s’ha aconseguit una bona adhesió del DLC amb les resines. Hem aconseguit arribar a valors relativament baixos del coeficient de fricció, tot i que no superen els de tots els substrats de plàstic utilitzats. En quant a desgast, els resultats obtinguts són millors que qualsevol dels substrats. La duresa superficial i el mòdul de Young al que s’ha arribat són significativament superiors als dels substrats. També s’han establert diferents relacions entre altres variables mesurades com l’espessor, la rugositat o la morfologia superficial de les mostres. Finalment cal destacar que, les condicions de dipòsit amb millors resultats són: 60 W, 15 Pa i 7200s. L’elecció de la millor resina no és tan clara, s’ha de continuar estudiant.
dc.language.isocat
dc.publisherUniversitat Politècnica de Catalunya
dc.subjectÀrees temàtiques de la UPC::Enginyeria dels materials::Materials plàstics i polímers
dc.subject.lcshProtective coatings
dc.subject.lcshNanoparticles
dc.subject.lcshCarbides
dc.subject.lcshPlastics
dc.titleRecobriments protectors de carboni sobre plàstics
dc.typeMaster thesis (pre-Bologna period)
dc.subject.lemacRevestiments protectors
dc.subject.lemacNanopartícules
dc.subject.lemacCarburs
dc.subject.lemacPlàstics
dc.rights.accessRestricted access - author's decision
dc.date.lift10000-01-01
dc.audience.educationlevelEstudis de primer/segon cicle
dc.audience.mediatorEscola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona
dc.audience.degreeENGINYERIA DE MATERIALS (TITULACIÓ CONJUNTA AMB LA UB) (Pla 2003)


Files in this item

Thumbnail

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record