dc.contributor | Pascual Miralles, Esther |
dc.contributor.author | Laborda Cabo, Andreu |
dc.contributor.other | Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Física i Enginyeria Nuclear |
dc.date.accessioned | 2014-09-23T18:04:41Z |
dc.date.issued | 2014-03 |
dc.identifier.uri | http://hdl.handle.net/2099.1/22591 |
dc.description.abstract | L’objectiu principal d’aquest projecte és trobar una capa intermèdia entre substrats de plàstic i un nanorecobriment de DLC (Diamond-like carbon), que millorarà les propietats a fricció i desgast del substrat recobert; aquest producte s’ha de fer amb productes comercials i pensant en processos industrialitzables, per a una major facilitat a l’hora d’introduir-lo a la indústria. També s’estudiaran com actuen els diferents factors de dipòsit del nanorecobriment.
La finalitat principal del projecte és aconseguir recobrir diferents plàstics amb DLC sense necessitat d’un estudi previ per a cada substrat o un canvi en els mètodes.
Les resines utilitzades són curables per UV, es preparen en el laboratori, s’apliquen per esprai i es curen amb una làmpada de mercuri. S’utilitzen tres resines: híbrida epòxid-uretà acrilat, totalment d’acrilat d’uretà i totalment epòxid acrilat.
El DLC es diposita en un reactor d’alt buit (~8·10-4 Pa), per mitjà de tecnologia RF-PECVD (Radio Frequency-Plasma Enhanced Chemical Vapour Deposition). Durant el dipòsit es controlen principalment els següents factors: potència, pressió i temps.
Per a l’estudi s’ha utilitzat un disseny experimental de tipus factorial complet.
Per a la caracterització s’han utilitzat les següents tècniques FT-IR, microscòpia confocal-interferomètrica, Calotest, Perfilòmetria, Nanotribòmetria i Nanointentació.
Pel que fa als resultats, s’ha aconseguit una bona adhesió del DLC amb les resines. Hem aconseguit arribar a valors relativament baixos del coeficient de fricció, tot i que no superen els de tots els substrats de plàstic utilitzats. En quant a desgast, els resultats obtinguts són millors que qualsevol dels substrats. La duresa superficial i el mòdul de Young al que s’ha arribat són significativament superiors als dels substrats. També s’han establert diferents relacions entre altres variables mesurades com l’espessor, la rugositat o la morfologia superficial de les mostres.
Finalment cal destacar que, les condicions de dipòsit amb millors resultats són: 60 W, 15 Pa i 7200s. L’elecció de la millor resina no és tan clara, s’ha de continuar estudiant. |
dc.language.iso | cat |
dc.publisher | Universitat Politècnica de Catalunya |
dc.subject | Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria dels materials::Materials plàstics i polímers |
dc.subject.lcsh | Protective coatings |
dc.subject.lcsh | Nanoparticles |
dc.subject.lcsh | Carbides |
dc.subject.lcsh | Plastics |
dc.title | Recobriments protectors de carboni sobre plàstics |
dc.type | Master thesis (pre-Bologna period) |
dc.subject.lemac | Revestiments protectors |
dc.subject.lemac | Nanopartícules |
dc.subject.lemac | Carburs |
dc.subject.lemac | Plàstics |
dc.rights.access | Restricted access - author's decision |
dc.date.lift | 10000-01-01 |
dc.audience.educationlevel | Estudis de primer/segon cicle |
dc.audience.mediator | Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona |
dc.audience.degree | ENGINYERIA DE MATERIALS (TITULACIÓ CONJUNTA AMB LA UB) (Pla 2003) |