Efecte de l'empelt cv. Beaufort sobre el comportament agronòmic i la qualitat organolèptica del tomàquet (Solanum lycopersicum L.)
View/Open
memoria.pdf (2,098Mb) (Restricted access)
Cita com:
hdl:2099.1/22167
Document typeBachelor thesis
Date2014-07-14
Rights accessRestricted access - author's decision
All rights reserved. This work is protected by the corresponding intellectual and industrial
property rights. Without prejudice to any existing legal exemptions, reproduction, distribution, public
communication or transformation of this work are prohibited without permission of the copyright holder
Abstract
Grafting has long been used in fruit trees. Nowadays this technique is being implemented in horticultural crops. In tomato (Solanum lycopersicum L.), grafting is mainly used to increase yield and resistance to soilborne diseases (fungal and nematodes). Its use with traditional tomato varieties could help to improve some deficiencies of these varieties. Traditional varieties are very popular among consumers for their characteristic fruit morphology and sensory profile. Cultivation of these varieties is a good option for local farmers, however generally they have poor yields. Grafting could be a strategy to improve agronomic behavior of these varieties, nevertheless the effect of rootstocks on organoleptic quality is not well understood. The aim of this study was to evaluate the effect of cv. Beaufort rootstock on agronomic, morphologic and organoleptic traits of modern varieties (Aurea, Egara, Fito 425) and local landraces (Montgrí, LCP187, LCP154, St. Jeroni) of tomato. Treatments that have been studied are: (a) ungrafted plants guided with one principal axis, (b) grafted plants conducted with two principal axis, and (c) grafted plants conducted with one principal axis. Field trial was developed in a greenhouse located in the town of Argentona (NE Spain). Sensory profile was analyzed by a trained panel. Results show that grafting onto cv. Beaufort has important effects on agromorphological traits and sensory profile of the varieties studied. A mean yield increase of 1.4 kg/plant has been recorded for grafted plants (44 % higher than ungrafted). This superior yield is mainly due to a major fruit set rather than to a superior fruit weight of the grafted plants. On the other hand, several fruit traits are also affected by grafting, e.g. increased hollowness of the locular cavity. Sensory analysis by a trained panel allowed to determine the effects of grafting on the sensory profile: fruits of the grafted plants had lower intensity of sweetness, acidity and tomato taste attributes (mean reduction of 10% according to panelist ratings). Growing grafted plants in 1 principal axis triggers a 30% increase of yield, in comparison with grafted plants conducted with 2 principal axis. Finally, the best genotype -growing technique combinations of the trial were: Aurea-Beaufort-2 axis (6,1 kg/plant), Egara-Beaufort-1 axis (6,1 kg/plant), Egara-Beaufort-2 axis (4,9 kg/plant) i LCP187-Beaufort-2 axis (5,9 kg/plant). With regard to sensory profile, best combination was ungrafted Montgrí, which showed good punctuations for taste and texture attributes. La tècnica de l'empelt, utilitzada des de fa molts any en cultius fruiters, s'està estenent entre els productors d'horta. Fa relativament pocs anys va començar a aplicar-se en tomàquet (Solanum lycopersicum L.). La tècnica de l'empelt en cultius de tomàquet s'utilitza principalment per incrementar el rendiment i la resistència a certs patògens del sòl (malalties criptogàmiques i nematodes). El seu ús en varietats tradicionals de tomàquet pot permetre corregir algunes deficiències que tenen aquests materials. Aquestes varietats són molt apreciades entre els consumidors pel seu perfil sensorial característic, per la qual cosa constitueixen una bona opció pels agricultors locals, no obstant generalment presenten febles rendiments. L'ús d'empelts pot ser una estratègia per incrementar les produccions d'aquestes varietats, no obstant l'efecte d'aquesta tècnica sobre el perfil sensorial del tomàquet és un tema poc estudiat. L'objectiu del treball és avaluar l'efecte de l'empelt cv. Beaufort sobre el comportament agronòmic, morfològic i el perfil sensorial de les varietats Aurea, Egara, Montgrí, LCP187, LCP154, Sant Jeroni i Fito 425. Els diferents tractaments que s'han estudiat són: (a) sense empeltar i conducció de la tomaquera amb una guia principal, (b) empeltat i conducció amb dues guies principals i (c) empeltat i conducció amb una guia principal. L'estudi s'ha realitzat en un hivernacle situat al municipi d'Argentona. Els paràmetres organolèptics s'han avaluat mitjançant un panel de tast entrenat. Els resultats mostren que l'empelt Beaufort té un efecte important sobre els caràcters agromorfològics i el perfil sensorial de les varietats estudiades. La tècnica de l'empelt provoca un increment significatiu del rendiment, essent, de mitjana, l'increment de 1,4 kg/planta (44% superior a sense empeltar). Aquest superior rendiment es deu principalment a un major número de fruit quallats per planta, en lloc d'un major pes del fruit. Per una altra banda, s'ha determinat que l'empelt provoca alteracions en diferents caràcters morfològics del fruit, com per exemple, una major cavitat locular. L'estudi del perfil sensorial, mitjançant un panel de tast entrenat, ha permès identificar que l'empelt té un efecte negatiu sobre els atributs dolçor, acidesa i intensitat de gust (s'ha quantificat que, de mitjana, aquests atributs són percebuts amb una intensitat un 10% menor en fruits provinents de plantes empeltades). En plantes empeltades, la conducció del cultiu amb una guia ha presentat un rendiment un 30% superior respecte a la conducció amb dues guies, per la qual cosa és una tècnica de cultiu que pot ser interessant pels agricultors. Finalment la millor combinació genotip-empelt-tipus de conducció pel paràmetre rendiment han estat: Aurea-Beaufort-2 guies (6,1 kg/planta), Egara-Beaufort-1 guia (6,1 kg/planta), Egara-Beaufort-2 guies (4,9 kg/planta) i LCP187-Beaufort-2 guies (5,9 kg/planta). Respecte al perfil sensorial, la millor combinació ha estat Montgrí-sense empeltar-1 guia, amb bones puntuacions pels atributs relacionats amb la textura i el gust. La técnica del injerto, utilizada desde hace años en cultivos frutales, se está extendiendo entre los productores de huerta. Hace relativamente pocos años que comenzó a aplicarse en el cultivo del tomate (Solanum lycopersicum L.). La técnica del injerto en cultivos de tomate se utiliza principalmente para incrementar los rendimientos y la resistencia a ciertos patógenos del suelo (enfermedades criptogámicas y nematodos). Su uso en variedades tradicionales de tomate podría corregir algunas deficiencias que tienen estos materiales. Estas variedades son muy apreciadas entre los consumidores por su perfil sensorial característico, por la cual cosa constituyen una buena opción para los agricultores locales, no obstante generalmente presentan bajos rendimientos. El uso de injertos puede ser una estrategia para incrementar el rendimiento de estas variedades, no obstante el efecto de los injertos sobre la calidad organoléptica es un tema poco estudiado. El objetivo de este trabajo es evaluar el efecto del injerto cv. Beaufort sobre el comportamiento agronómico, morfológico y organoléptico de las variedades Aurea, Egara, Montgrí, LCP187, LCP154, Sant Jeroni y Fitó 425. Los diferentes tratamientos que se han estudiado son: (a) sin injertar y conducción del cultivo con una guía principal, (b) injertado y conducción del cultivo con dos guías principales y (c) injertado y conducción del cultivo con una guía principal. El estudio se llevó a cabo en un invernadero situado en el municipio de Argentona. La calidad organoléptica se evaluó mediante un panel de cata entrenado. Los resultados muestran que el injerto Beaufort tiene un efecto importante sobre los caracteres agromorfológicos y el perfil sensorial de las variedades estudiadas. La técnica del injerto provoca un incremento significativo del rendimiento, siendo, de media, un incremento de 14 kg/planta (44% superior a sin injertar). Este rendimiento superior se debe principalmente a un mayor número de frutos cuajados por planta, en lugar de un mayor peso del fruto. Por otro lado se determinó que el injerto provoca alteraciones en diferentes caracteres morfológicos del fruto, como por ejemplo, una mayor cavidad locular. El estudio del perfil sensorial, mediante un panel de cata entrenado, ha permitido identificar que el injerto tiene un efecto negativo sobre los atributos dulzor, acidez e intensidad de gusto (se cuantificó que, de media, estos atributos son percibidos con una intensidad de un 10% menor en frutos provenientes de plantas injertadas). En plantas injertadas, la conducción del cultivo con una guía presentó un rendimiento un 30% superior respecto a la conducción con dos guías, por la cual cosa es una técnica de cultivo que puede ser interesante para los agricultores. Finalmente la mejor combinación genotipo-injerto- tipo de conducción para el parámetro de rendimiento fue: Aurea-Beaufort-2 guías (6,1 kg/planta), Egara-Beaufort-1 guía (6,1 kg/planta), Egara-Beaufort-2 guías (4,9 kg/planta) y LCP187-Beaufort-2 guías (5,9 kg/planta). Respecto al perfil sensorial, la mejor combinación fue Montgrí-sin injertar-1 guía, con buenas puntuaciones para los atributos relacionados con la textura y el gusto.
DegreeGRAU EN ENGINYERIA AGRÍCOLA (Pla 2009)
Files | Description | Size | Format | View |
---|---|---|---|---|
memoria.pdf | 2,098Mb | Restricted access |