El projecte tracta de reinterpretar, a partir del projecte existent, la nova estació intermodal de La Sagrera i el seu entorn urbà. L'àmbit d'actuació s'insereix sobre barris consolidats urbanament i a la ferida ferroviària, i a les seves vores més latents, que quedaran cosides mitjançant l'estació de La Sagrera i el projecte de gran parc. Per tant, es plantegen un seguit de posicionaments estratègics : Doble vessant de completar i reestructurar el teixit fragmentat; Posar en valor els teixits existents (carrers, places, vores, paisatge urbà, activitats, usos...); Diversificar els nous usos, de manera que s'afegeixin aquells serveis que faltin al barri i que reforcin la xarxa existent d'equipaments; Reciclar peces concretes que estiguin sense ús, abandonades i/o amb expectatives de ser reconvertides per a un nou ús estratègic; Permeabilitzar les infraestructures en la globalitat de l'espai urbà, amb la integració natural de la diversitat intermodal que s'accentuarà entorn de l'estació. A més, si ens situem dins l’àmbit de l'estació intermodal de La Sagrera, el pont de Bac de Roda serà la porta de benvinguda al parc lineal i a l'estació. Aquesta, com a gran node integrador de sistemes i mecanismes diversos, aglutina i escampa el parc als barris adjacents, al mateix temps que rep diversos eixos que es bifurquen acompanyant el trajecte del parc fins al nus de la Trinitat i Santa Coloma. El projecte existent no contempla cap continuïtat amb el teixit i els seus eixos viaris, fins i tot en comptes d'integrar el teixit urbà el divideix encara més, col·locant uns edificis-murs que enceguen qualsevol visual. Per tant, es proposa una nova estació intermodal, un nou concepte d'infraestructura, entenent-la com un gran "pont" de comunicació i integració entre La Sagrera i Sant Martí de Provençals. Es proposa el seu ús com un espai urbà que equipari als barris propers, i que creï un espai integrador i amb diversitat funcional. Actualment al parc de Sant Martí hi ha un cinturó de diversos equipaments (socials , culturals i esportius ) que acompanyen i envolten la massa de vegetació. Es proposa seguir aquesta lògica funcional. Continuar i crear una anella d'equipaments que responguin a una necessitat actual i que sigui un node dins la xarxa d'equipaments de Barcelona. L'estació i el parc lineal són una oportunitat per localitzar punts potencials d'aquests dos barris que permetin reactivar la vida i l'activitat urbana. L'escala petita es presenta molt útil per analitzar i proposar nous recorreguts urbans, nous usos i activitats. També es proposa una nova infraestructura relacional -la ciutat en xarxa-, a més d'una gestió urbana en la que els veïns i veïnes tinguin el seu paper gestor i utilitzador de l'espai de la ciutat.