Som conscients del malbaratament alimentari que generem? Percepció social i proposta de mesura

Abstract

Ençà que la FAO notifiques al 2011 que es malbaratava un terç del menjar que es produeix pel consum humà anualment, el malbaratament alimentari està cobrant gran rellevància a nivell internacional. El context d’estudi del malbaratament alimentari és doble per una banda es consideren les seves conse-qüències ambientals mitjançant la gestió dels residus, i per l’altre s’analitza des de l’enfoc de l’alimentació. S’han desenvolupat diferents estudis que analitzen la magnitud del malbaratament ali-mentari, així com les seves repercussions ambientals, econòmiques i socials. Tot i això, són escassos aquells que aprofundeixen en les causes i les motivacions dels ciutadans que els porten a malbaratar aliments. El present treball fi de màster vol analitzar el comportament del malbaratament alimentari domèstic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona a partir de l’opinió dels seus ciutadans. L’estudi s’estructura en 3 parts : 1) estat de l’art i anàlisi de la regulació existent en matèria de malbaratament 2) plantejament, implementació i anàlisi d’una primera enquesta per a valorar la percepció social del problema (220 enquestes) 3) plantejament, implementació i anàlisi d’una segona enquesta per a definir un model de comportament associat al malbaratament (418 enquestes). S’han utilitzat els models d’equacions estruc-turals com a metodologia d’anàlisi del model de comportament. Les variables que s’han analitzat en el model són la prevenció de residus, el reciclatge, els hàbits alimentaris, la consciència ambiental i els valors materialistes de les persones. Els resultats obtinguts mostren una falta de consciència de la població de l’Àrea Metropolitana de la magnitud del problema del malbaratament alimentari, tanmateix es percep preocupació per aquest. El model de comportament ens mostra que els hàbits alimentaris i els comportaments de prevenció de residus defineixen en proporcions similars el malbaratament alimentari de les llars de l’Àrea Metropoli-tana.

Des de que la FAO notificara en 2011 que se despilfarrra un tercio de la comida que se produce para el consumo humano anualmente, el despilfarro alimentario está cobrando gran relevancia internacional. El contexto de estudio del despilfarro alimentario es doble, por una banda se consideran sus consecuencias ambientales mediante la gestión de residuos, y por otra se analiza des del enfoque de la alimentación. Se han desarrollado diferentes estudios que analizan la magnitud del despilfarro alimentario, así como sus repercusiones ambientales, económicas y sociales. Aún y así, son escasos aquellos que profundizan en las causas o las motivaciones de los ciudadanos para llevarlos a desperdiciar alimentos. El presente trabajo fin de máster quiere analizar el comportamiento del despilfarro alimentario domésti-co del Área Metropolitana de Barcelona a partir de la opinión de sus ciudadanos. El estudio se estructu-ra en tres partes: 1) estado del arte y anális de la regulación existente en materia de despilfarro 2) plan-teamiento, implementación y análisis de una primera encuesta para valorar la percepción social del problema (220 encuestas) 3) planteamiento, implementación y análisis de una segunda encuesta para definir un modelo de comportamiento asociado al despilfarro ( 418 encuestas). Se han aplicado los mo-delos de ecuaciones estructurales como metodologia para el anàlisis del modelo de comportamiento. Las variables analizadas son la prevención de residuos, el reciclage, los hábitos alimentarios, la conci-encia ambiental y los valores materialistas de las personas. Los resultados obtenidos muestran una falta de conciencia de la población del Área Metropolitana de la magnitud del problema del despilfarro alimentario, sin embargo se percibe preocupación por éste. El modelo de comportamiento nos muestra que los hábitos alimentarios y los comportamientos de pre-vención de residuos definen en porporciones similares el despilfarro alimentario de las viviendas del Área Metropolitana de Barcelona

FAO’s 2011 food waste report noticed that one-third of all food produced for human consumption is lost or wasted every year. It was since that moment that Food waste is gaining great international rele-vance either in waste management and food consumption context. Some investigations considered the extent of the problem, others measured its environmental, economic and social impact. However, con-sumer’s behavior, perceptions, knowledge and attitudes towards food waste are not considered in the literature up to now. The aim of the present work is to analyse Metropolitan Area of Barcelona household food waste beha-viour, by means of taking into consideration citizen’s opinion. The thesis is divided in three parts: 1) state of the art and food waste regulation revision 2) definition, implementation and analysis of a first survey on food waste social perceptions and (220 questionaires) 3) definition, implementation and analysis of a second survey that defines a food waste behavioural model (418 questionaires) . The mo-del has been analysed with structural equation modelling. The indicators analysed in the model are was-te prevention, recycling, food habits, environmental awareness and materialistic values. The results obtained show both a lack of awareness regarding of food waste magnitude, and concern about it. From the model it could be said that food habits and waste prevention behavior affects equally food waste behaviour.