El present projecte s’ha realitzat en una empresa multinacional del sector de la
marroquineria on s’utilitzen peces metàl·liques entre d’altres components, per tal d’obtenir el seu producte final, un braçalet.
Des de fa dècades, tant el sector de la marroquineria com altres sectors industrials utilitzen substàncies químiques en el procés de producció, així com en els productes intermedis i finals, aprofitant així els avantatges i millores que els hi aporten. L’exponencial utilització d’aquestes substàncies, ha arribat a causar importants desastres socials i mediambientals
pel seu ús indegut, per la manca de mesures de seguretat en la seva manipulació i pel
desconeixement de les seves conseqüències a llarg termini. Conseqüentment, diversos
compostos químics s’han vist implicats en aquests accidents i han estat alliberats al medi ambient.
Davant aquesta situació, diversos països han establert normatives per tal de controlar l’ús de les substàncies químiques i reduir el seu efecte sobre la salut humana i el medi ambient.
L’aplicació d’aquestes normatives al producte d’estudi que, en aquest cas, és la tanca metàl·lica d’un braçalet, ha provocat que l’empresa de marroquineria hagi hagut de revisar la composició química de les seves peces metàl·liques per poder conèixer l’impacte de la normativa al seu producte. Després de la revisió, s’ha vist que aquestes contenen diferents elements químics, entre els quals es troben el plom (Pb) i el cadmi (Cd). Les noves
normatives estan establint límits d’utilització molt restrictius aplicables a curt termini sobre aquests dos elements degut al seu impacte, tant al medi ambient com a la salut humana.
Per aquest motiu, han esdevingut una prioritat respecte els altres elements.
Per tant, l’objectiu d’aquest projecte és avaluar l’impacte d’aquestes normatives sobre la producció de les peces metàl·liques en quant al seu contingut de Pb i Cd i, a partir d’aquí, cercar les possibles alternatives a aquests elements. Per tal de seleccionar l’alternativa adequada, primerament s’ha fet un anàlisi del procés de producció de l’empresa i,
posteriorment, s’ha estudiat el Pb i el Cd per tal de conèixer la seva funcionalitat dins les peces metàl·liques. Finalment, s’ha pogut comprovar que les alternatives seleccionades pel plom i el cadmi han estat viables per l’empresa, tant estèticament com pel procés de producció. No obstant, els canvis aplicats han suposat un augment de temps de producció i, conseqüentment de cost, però aquest increment és totalment acceptable per l’empresa.
D’altra banda, les alternatives escollides també són viables mediambientalment, ja que es redueix l’alliberació dels elements estudiats i, a més a més, amb l’aplicació de les alternatives s’aconsegueix complir amb la legislació vigent.
