El modernisme arriba a Sabadell a finals del segle XIX i es desenvolupa a principis del segle XX, en
un moment de gran expansió econòmica. Aquest moviment va ser una forma de representació
artística que va influir a totes les ramificacions de l’art, encara que en l’arquitectura és notable amb
gran diferència. Un dels arquitectes més destacats és Josep Renom, arquitecte que redissenya la
Casa Arimón al 1911 convertint-la en un edifici modernista.
Amb l’intent de donar-li vida a edificis modernistes, sorgeix la idea d’adaptar i canviar l’ús de l’espai
interior dels edificis. En aquest projecte es realitza l’adaptació i transformació interior de la Casa
Arimón de Sabadell destinant-la a un nou espai i ús, un hotel amb encant. S’ha dut a terme un estudi
i un aixecament exhaustiu de l’edifici mitjançant una investigació, recerca de coneixements històrics i
arquitectònics assolits per analitzar els diferents elements i indrets d’aquest.
De l’edifici podem destacar els esgrafiats amb motius florals, l’arc trilobulat a la porta de la façana,
els mosaics, els vitralls, la ceràmica verda vidriada que decora les façanes i la teulada de la torre, la
façana amb ferro forjat a les reixes, els arcs en el seu interior i els estucats. El motiu d’elecció
d’aquest edifici és pel fet de pertànyer a la ciutat on vaig néixer i per ser un dels més emblemàtics de
la ciutat.
El projecte es presenta amb un anàlisis històric explicant breument el modernisme, la biografia de
l’arquitecte que redissenya la Casa Arimón amb les seves obres i un anàlisis de l’edifici en qüestió.
Posteriorment, es projecta una proposta dividida en dues parts clarament diferenciades, la
documentació escrita i la documentació gràfica. A la part escrita hi ha la memòria descriptiva que fa
referència a la situació de l’edifici i descriu el projecte amb el compliment de la normativa del Codi
Tècnic de l’Edificació, la Ley de Ordenación de la Edificación i els aspectes de la Llei d’Accessibilitat.
A la documentació gràfica es projecta, en plànols d’AutoCat, les zones distribuïdes, les seccions, els
alçats, els detalls constructius de tancaments, els paviments i les instal!lacions de les diferents
plantes de l’edifici. Cal destacar que es proposa un nou element constructiu de vidre, una vidriera, a
la planta segona.
En general, l’adaptació i canvi d’ús de la Casa Arimón s’ha pogut plasmar gràcies a l’aportació
d’idees de professionals, recerca d’informació i normativa aplicable, i coneixements assolits.
