Mostra el registre d'ítem simple

dc.contributorOller Ibars, Eva
dc.contributor.authorMartí López, Marina
dc.contributor.otherUniversitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria de la Construcció
dc.date.accessioned2013-12-09T14:53:31Z
dc.date.available2013-12-09T14:53:31Z
dc.date.issued2012-05-14
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/2099.1/20043
dc.description.abstractL’Avinguda Meridiana de Barcelona (Espanya) va ser un dels 5 grans eixos de comunicació projectats per l’enginyer i urbanista Ildefons Cerdà en la seva proposta de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona. Tanmateix, la idea de la seva execució en els districtes de Nou Barris i Sant Andreu no va arribar fins als anys 50, quan es va concebre com una via ràpida per als vehicles. Així doncs, la funció de l’Avinguda Meridiana en aquesta zona de la ciutat va esdevenir la d'una autopista urbana. La calçada es va situar en un nivell inferior al de la trama urbana, creant un efecte barrera que ha motivat una situació de malestar en els veïns. Amb els anys, la comunicació entre ambdós districtes ha millorat, doncs s’han connectat diversos carrers permetent la instal·lació de passos de vianants. Actualment, la implantació per part de la Generalitat del carril bus VAO en aquesta avinguda ha permès fer arribar aquestes millores als barris de Trinitat Nova i Trinitat Vella. Tanmateix, l’Ajuntament de Barcelona encara considera necessari un millor “cosiment” d’aquests dos barris, que restaran connectats únicament per un pas de vianants i el Pont de Sarajevo. Aquest pont permet tant el trànsit de vehicles, amb un carril de circulació per sentit, com el de vianants, amb dos voreres d’uns 1,5m aproximadament. Així doncs, en aquest projecte es proposa l’execució d’un pas superior per a vianants i ciclistes que permeti ampliar l’actual Pont de Sarajevo i millori la connexió dels barris de Trinitat Nova i Trinitat Vella de Barcelona. En primer lloc es plantegen tres solucions alternatives: pont en arc, atirantat i recte. Aquestes tres propostes són valorades mitjançant criteris social, tècnic, econòmic, de manteniment i d’impacte ambiental per tal d’escollir la millor solució. L’alternativa millor valorada consisteix en un pont recte adjacent de 36+ 26m de llum. El suport intermedi esta format per una fila de 10 piles de 10m d’alçada construïdes in situ. Els fonaments d’aquest suport consisteixen en un encepat rectangular i 40 pilots de 0.80m de diàmetre perforats “in situ”. El taulell té una amplada de 50m i està format per 20 bigues artesa prefabricades de formigó pretensat i una llosa de formigó in-situ sobre prelloses prefabricades. Cada parell de bigues es connecta sobre el suport intermedi mitjançant barres de postesat per tal de crear una solució continua. El termini d’execució previst per a la totalitat de les obres és de 14 mesos i el Pressupost d’Execució per Contracte puja a: 3.119.079,19 (tres milions cent dinou mil setanta-nou euros amb dinou cèntims).
dc.language.isocat
dc.publisherUniversitat Politècnica de Catalunya
dc.rightsAttribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
dc.subjectÀrees temàtiques de la UPC::Enginyeria civil::Infraestructures i modelització dels transports
dc.subject.lcshBridges
dc.titleAmpliació del pont de Sarajevo
dc.typeMaster thesis (pre-Bologna period)
dc.subject.lemacPonts
dc.rights.accessOpen Access
dc.audience.educationlevelEstudis de primer/segon cicle
dc.audience.mediatorEscola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona
dc.audience.degreeENGINYERIA DE CAMINS, CANALS I PORTS (Pla 1995)


Fitxers d'aquest items

Thumbnail

Aquest ítem apareix a les col·leccions següents

Mostra el registre d'ítem simple