El present document consisteix en el projecte final de carrera de l’alumne Pol Giménez Cuevas, i tracta
sobre l’adaptació i canvi d’ús de l’edifici modernista “Acondicionamiento Tarrasense” a dependències
municipals destinades als àmbits socials, culturals i esportius.
Aquest projecte consta de dues parts molt diferenciades: la documentació escrita, elaborada en tres
capítols en forma de memòries (Memòria històrica, Memòria descriptiva i Memòria Constructiva); i la
documentació gràfica, que consta d’una revisió de l’estat actual de l’edifici en qüestió i una posterior
adaptació proposada per l’autor d’aquest projecte.
El títol del projecte inclou el nom en castellà de l’edifici perquè és el que apareix a la façana principal,
però d’ara en davant i a tots els efectes, les al·lusions directes a l’edifici i per extensió l’entitat que
representava, es faran en català, sent la traducció oficial: Condicionament Terrassenc.
El Condicionament Terrassenc va ser un edifici que va esdevenir un símbol de la Terrassa de principis
de segle XX, és per això que s’ha aprofundit en el context històric més que en altres apartats.
De tot el complex original, format per l’edifici principal, un annex i quatre naus industrials, només s’ha
treballat la proposta sobre les dues primeres parts per motius d’extensió i rellevància històrica. Així
doncs, degut a que l’edifici principal i l’annex es troben separats per un pati de descàrrega d’uns vint
metres de longitud, s’ha dotat d’una passarel·la a nivell de planta pis per tal d’afavorir la comunicació
horitzontal entre aquestes plantes, fent d’aquesta manera més fluïda la comunicació entre edificis.
També s’han instal·lat ascensors hidràulics a tots dos edificis amb capacitat per a deu persones, ja que
el nou ús és de pública concurrència.
El marc normatiu en el que es desenvolupa aquest projecte segueix les indicacions del Codi Tècnic de
l’Edificació, la “Ley de Ordenación de la Edificación” i les pròpies dels elements comercials que s’han
inclòs.
