En els darrers anys hem assistit a una àmplia implementació de la metodologia de
l’Aprenentatge Basat en Problemes (ABP) al món universitari, i amb una menor incidència,
però amb molt bona acollida, a secundària i a batxillerat. La implementació de l’ABP a
secundària ha anat en paral·lel a la incorporació de les competències bàsiques en el
currículum, les quals han estat un fertilitzant per a la implementació no solament de l’ABP
sinó també d’altres mètodes didàctics d’aprenentatge actiu, aprenentatge col·laboratiu,
aprenentatge autodirigit, etc.
Aquest treball proposa una adaptació de la seqüència metodològica de l’Aprenentatge
Basat en Problemes/projectes/casos/situacions –el nom és el de menys– específica per a
l’assignatura de Tecnologia de l’Educació Secundària Obligatòria. El model d’ABP
proposat parteix de la simetria existent entre el procés tecnològic i el mètode de
l’Aprenentatge Basat en Problemes, els quals es fusionen en una única seqüència
didàctica que té com a eix de simetria el principi fonamental de l’acció completa.
La vocació intencionadament instrumental d’aquesta proposta fa que el seu contingut no
es quedi en el pla merament especulatiu, sinó que fixi una seqüència metodològica
genèrica i augmenti el grau de concreció i de detall per a la seva implementació oferint
eines per programar les activitats, com és cas del Quadre d’activitats i temporització, que
permet fixar la seqüència didàctica formalitzant els tipus d’activitats, la temporització
prevista, els materials i recursos necessaris, l’escenari, els agrupaments, etc., i del
Quadern del procés tecnològic, que serveix tant de guia de les activitats que ha de
realitzar l’alumne per resoldre el projecte com de recull d’evidències perquè el docent
pugui avaluar l’adquisició de coneixements.
El treball conclou amb una vocació clarament pragmàtica atès que aplica el model de
l’ABP proposat a una unitat didàctica: Les estructures, destinada a alumnes de tecnologia
de 1r d’ESO.
