Estudi de viabilitat i factors qie incentiven el SDDR a l'Àrea Metropolitana de Barcelona
Visualitza/Obre
Estadístiques de LA Referencia / Recolecta
Inclou dades d'ús des de 2022
Cita com:
hdl:2099.1/17954
Realitzat a/ambÀrea Metropolitana de Barcelona
Tipus de documentProjecte/Treball Final de Carrera
Data2012-09
Condicions d'accésAccés obert
Llevat que s'hi indiqui el contrari, els
continguts d'aquesta obra estan subjectes a la llicència de Creative Commons
:
Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya
Abstract
El present projecte està emmarcat en la participació en una beca de l’Àrea Metropolitana de Barcelona en la gestió dels residus d’envasos de vidre.
En aquest s’ha estudiat la implantació d’un SDDR d’envasos de vidre al municipi de Barcelona. Per a tal fi, s’ha avaluat la seva viabilitat ambiental i econòmica analitzant un cas pràctic amb ampolles de cervesa de vidre de 33 cl.
Prèviament, s’ha realitzat una primera visita a l’Ecoparc 2 de Montcada i Reixac, i una segona a la planta de triatge de Gavà - Viladecans. Amb aquestes dues visites s’ha pogut comprovar la difícil recuperació i separació dels envasos de vidre que no es recullen selectivament en els contenidors verds disposats als carrers. Per aquest motiu, s’ha conclòs que els envasos de vidre tenen un potencial molt alt per ser tractats amb un SDDR, ja que els residus d’envasos lleugers (plàstics, alumini, acer i brics) no tenen problema per separar-se fàcilment en les citades plantes de tractament de residus amb les tecnologies actualment existents.
Un cop establert l’abast del projecte, s’ha realitzat una familiarització del sector cerveser a Espanya, la indústria del vidre al nostre país, el sector de les rentadores d’ampolles i l’actual SIG de residus d’envasos.
Un cop feta la familiarització, en primer lloc, s’ha comprovat que la millor opció de tractar els envasos de vidre és la reutilització, enfront del reciclatge. Amb la neteja de les ampolles de vidre per a tornar a ser introduïts dins el cicle, es redueix l’extracció de matèries primes, el consum d’energia i les emissions atmosfèriques. Malgrat això, el consum d’aigua augmenta considerablement.
En segon lloc, s’ha realitzat i estudiat una proposta de SDDR per envasos de vidre al municipi de Barcelona. Inicialment, es proposa adherir les ampolles de vidre de cervesa al sistema, i un cop implantat amb èxit, adherir-ne altres envasos de vidre com vins, cava, etc. S’ha conclòs que la seva implantació al municipi de Barcelona és viable ambiental i econòmicament. A més, és un sistema que es pot implantar en un curt termini de temps.
Per últim, s’han descrit un seguit de recomanacions per a l’Àrea Metropolitana de Barcelona on es detallen un seguit d’indicacions que es consideren adients dur a terme per tal que la implantació d’aquest sistema de gestió de residus d’envasos de vidre obtingui l’èxit desitjat.
MatèriesRefuse collection -- Catalonia -- Barcelona (Àrea metropolitana), Glass containers -- Recycling -- Catalonia -- Barcelona (Àrea metropolitana), Envasos de vidre -- Reciclatge -- Catalunya -- Barcelona (Àrea metropolitana), Residus -- Recollida selectiva -- Catalunya -- Barcelona (Àrea metropolitana)
TitulacióENGINYERIA INDUSTRIAL (Pla 1994)
Fitxers | Descripció | Mida | Format | Visualitza |
---|---|---|---|---|
MEMÒRIA.pdf | Memòria | 3,716Mb | Visualitza/Obre |