El present estudi té l’objectiu d’analitzar la vinculació entre les estratègies de
Responsabilitat Social Corporativa (d’ara endavant RSC), també anomenada
Responsabilitat Social Empresarial (RSE), i el resultat econòmic en una mostra
representativa de companyies que operen en el territori espanyol.
El document s’estructura en tres blocs principals; comença amb una revisió cronològica de
les definicions i models de RSC, a continuació recull un meta-anàlisi d’estudis empírics
elaborats i publicats durant les últimes quatre dècades, i per últim mostra els resultats
obtinguts amb un model de regressió lineal múltiple que analitza la relació entre el grau
d’acompliment d’estratègies de RSC i el rendiment econòmic d’empreses espanyoles.
La part de RSC del model s’explica amb indicadors calculats amb dades d’Informes de
RSC de 2009, informes publicats per la Xarxa del Pacte Mundial (Organització de les
Nacions Unides). Aquests informes evidencien el grau d’acompliment dels 10 principis amb
els que aquesta organització estableix el concepte de companyia socialment responsable.
A més d’aquests indicadors s’han especificat variables que classifiquen a les empreses de
la mostra segons el seu perfil (grandària, sector, etc.)
Les dades econòmiques d’aquestes empreses s’han obtingut del Sistema d’Anàlisi de
Balanços Ibèrics (d’ara endavant SABI).
Els resultats del model mostren que existeix relació entre la RSC i el rendiment econòmic,
les companyies que porten més anys aplicant estratègies de RSC aconsegueixen més
ingressos i un millor resultat en l’exercici, sense haver d’incrementar el cost mitjà anual per
empleat. L’estudi conclou que les estratègies en RSC condueixen a un increment dels
resultats econòmics o de l’eficiència a mig i llarg termini i que una major experiència de les
companyies en matèria de RSC els hi permet que les estratègies aplicades tinguin un
efecte positiu sobre la eficiència econòmica de la entitat.
