Estudi de l’eficiència en Cel·les Microbianes de Combustible (MFC)
Visualitza/Obre
Memòria (10,17Mb) (Accés restringit)
Annex (21,02Mb) (Accés restringit)
Estadístiques de LA Referencia / Recolecta
Inclou dades d'ús des de 2022
Cita com:
hdl:2099.1/17756
Tutor / directorBaeza Labat, Juan Antonio
Tipus de documentProjecte/Treball Final de Carrera
Data2012-06
Condicions d'accésAccés restringit per decisió de l'autor
Tots els drets reservats. Aquesta obra està protegida pels drets de propietat intel·lectual i
industrial corresponents. Sense perjudici de les exempcions legals existents, queda prohibida la seva
reproducció, distribució, comunicació pública o transformació sense l'autorització del titular dels drets
Abstract
En l’actualitat, amb l’imparable creixement de la població, es plantegen diferents reptes pel
que fa al subministrament d’aigua i energia. Les cel·les microbianes de combustible (MFC)
poden esdevenir, en un futur, una alternativa sostenible de generació d’electricitat a l’hora
que es depura aigua, ja que són aparells que empren diferents tipus de bacteris com a
catalitzadors per generar electricitat, oxidant matèria inorgànica i orgànica. Però encara
queda molta investigació per endavant.
En el present projecte s’estudia la tecnologia de les MFCs, posant especial èmfasi a la
millora de l’eficiència. Per a dur a terme aquest propòsit, s’estudien dues variables: la
resistència externa i l’àrea del càtode i es relacionen amb l’eficiència coulòmbica i la
potència màxima assolida.
Així, amb quatre cel·les microbianes de combustible tipus “air-cathode” es duen a terme dos
procediments experimentals. Amb dues es procedeix a fer-les operar amb la resistència
òptima i, a les altres dues, se’ls hi varia l’àrea del càtode.
Amb els resultats experimentals obtinguts, s’observa que, treballant amb la resistència
òptima, s’aconsegueix una eficiència coulòmbica i una potència millors: un increment del
57,7% en l’eficiència coulòmbica i un augment del 67% en la potència.
Pel que fa a l’àrea del càtode, s’aprecia que, quan es redueix l’àrea del càtode, s’augmenta
l’eficiència coulòmbica, però es disminueix la potència màxima generada. Aquesta hipòtesi
és vàlida si no s’aprecia creixement de biofilm a la superfície del càtode. La relació d’àrees
òptima entre càtode i ànode és 9,48·10-5 en aquest tipus de configuració. Es duplica
l’eficiència coulòmbica i disminueix la potència màxima generada en un 16%.
ProvinençaAquest document conté originàriament altre mateiral i/o programari no inclòs en aquest lloc web
TitulacióENGINYERIA QUÍMICA (Pla 2000)
Fitxers | Descripció | Mida | Format | Visualitza |
---|---|---|---|---|
Memòria.pdf | Memòria | 10,17Mb | Accés restringit | |
BIBLIOGRAFIA.pdf | Annex | 21,02Mb | Accés restringit |