Reprogramació del Parque Mayer (Lisboa)
Author's e-mailjgarrigatgmail.com
Document typeMaster thesis (pre-Bologna period)
Date2013-01
Rights accessOpen Access
Except where otherwise noted, content on this work
is licensed under a Creative Commons license
:
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Description
Estat actual: El Parque Mayer és un recinte format per 4 teatres a l’esquena de l’Avenida Libertades, principal eix vertebrador de la ciutat de Lisboa. Creat a inicis dels anys 20 del segle passat amb l’ambició de ser un pol teatral, el Parque Mayer va ser el centre del Teatro da Revista i les fires populars; un Paral•lel o un Broadway a la portuguesa. Actualment 3 dels 4 teatres estan abandonats, i l’espai públic que els envolta és una bossa d’aparcament municipal per al centre de Lisboa. El complex teatral forma part de l’interior d’una super-illa de cases, conjuntament amb el Jardí Botànic de la Universitat Politècnica de Lisboa i una altra bossa d’aparcament, el pàrquing do Salitre.
Continuïtats: Els tres programes de l’interior d’illa funcionen independentment i estan delimitats entre ells per uns salts de cota de 5m i 9m, que es materialitzen en uns murs, límits físics i visuals. La proposta planteja l’extensió del Jardí Botànic a tot l’interior d’illa convertint-ho en un jardí de gestió municipal (a l'estil dels Jardins Costa i Llobera de Montjuïc) amb tres intencions: restablir la connexió topogràfica de l’Avenida Libertades (i el centre de Lisboa) amb el Jardí Botànic, ampliar la massa boscosa cap als corredors verds circumdants a l’illa, i facilitar uns recorreguts transversals que connectin els accessos existents amb els nous accessos, afavorint la permeabilitat peatonal a través de l’illa. Es millora així la relació ciutat-espai públic (ciutat-verd privat-verd públic), possibilitant una revitalització del perímetre de cases de l’illa i els equipaments interiors, que es troben en avançat estat de degradació.
Activació: L’espai públic contemporani ha de ser complex, i la complexitat l’aporta la urbanitat, la intensitat de l’ús. Es proposen, per tant, un seguit de programes que complementen els equipaments de l’interior d’illa, i que significaran 24 hores d’activitat pública i cultural. L'illa es reprograma amb dues bosses d’aparcament soterrades, 5 espais escènics actualitzats i especialitzats, un restaurant, 3 centres de visitants, un de gestió del jardí, i una escola de teatre i dansa.
Edifici-context: L’extensió del jardí es formalitza en uns parterres geomètrics circulars, on el verd i la pedra calcària portuguesa es degraden segons la intensitat de l’ús. Un amfiteatre a l’aire lliure esdevé el centre del nou complex teatral, una plaça urbana de pedra basàltica portuguesa que lliga els 3 teatres existents.
El programa escola complementa les funcions de producció i representació del complex teatral. Es planteja un edifici soterrat que ocupi l’espai residual entre dos teatres i el mur del Jardí Botànic. La façana d’accés a l’escola és una incisió a la topografia que defineix el límit entre plaça urbana i jardí. Les aules d’ús exclusiu docent es compacten en una barra de programa davant del mur existent (substituint un mur degradat per un mur d’activitat). Això ens permet alliberar un foyer amb les peces de programa més públiques (biblioteca, bar, sala de conferències...). Una seqüència de patis circulars estructurals aporten llum i ventilació (sistema passiu) al foyer i tematitzen l’activitat al seu voltant. Entre els patis es distribueixen unes caixes autoportants d’entramat de fusta que complementen els diferents usos del foyer.
Location
Collections