La proposta pretén redefinir el concepte d’ateneu i, de fet, també el que entenem per Sant Boi. Partim de la base de que els límits i les fronteres del món i del pensament són reversibles, mutables per, i per a l’home, de la mateixa manera que ho és la viabilitat (determinada per lleis físiques, econòmiques i socials) de qualsevol aproximació . L’espai del nou ateneu intentarà ser un catalitzador de contradiccions amb el propòsit d’hormonar la tolerància, i eradicar els problemes d’integració des de l’arrel. Temps i espai són una il•lusió. Per tal que l’entropia no se’ns mengi i puguem seguir gaudint de la nostra irracionalitat busquem un model de població, en aquest cas Sant Boi, més sostenible; que aconseguirem mitjançant un consum més eficient del sòl, espais públics de qualitat, mobilitat sostenible, habitabilitat en vivendes i edificis, cohesió social, màxima autosuficiència de fluxos metabòlics, biodiversitat urbana i diversitat d’usos i funcions. A això li sumem la intenció del bon samarità de proporcionar coneixement i llibertat: coneixement dels fluxos metabòlics de l’organisme obert i predeterminat al desordre i la degradació en el que habitem i llibertat per ocupar uns espais sense funció específica i una forma que garanteix un confort màxim amb una demanda mínima. El que queda després d’això són tres caixes que juguen de manera sabia, correcta i magnífica sota la llum, ni més ni menys.
