Aquest treball pretén col·laborar en la cerca de solucions de millora de la qualitat de l’aigua que ha
estat contaminada amb productes farmacèutics. Aquests productes pertanyen al grup conegut com
contaminants emergents, la majoria dels quals presenten problemes de toxicitat i són difícils
d’eliminar mitjançant tractaments convencionals. L’estudi es centra en l’aplicació del procés foto-
Fenton sobre el fàrmac paracetamol, àmpliament utilitzat com analgèsic i que per tant, es troba
habitualment present en aigües residuals.
Per tal de poder determinar de forma qualitativa, i en alguns casos quantitativa, l’evolució del
contaminant i els seus intermedis en funció del temps de reacció, ha calgut desenvolupar i testejar
tant els mètodes d’anàlisi com el procés de pressa i conservació de mostra per avaluar diferents
condicions experimentals.
També s’ha fet un esforç per sistematitzar el treball experimental realitzat desenvolupant
procediments normalitzats de treball que garanteixin, no tan sols l’ús correcte dels equips i la
reproductibilitat de les mesures, sinó també, el desenvolupament de l’estudi sota criteris amigables
amb el medi ambient i sostenibles.
A partir del disseny dels experiments, s’han estudiat les condicions més favorables, a escala de
planta pilot, per a obtenir la reducció del contaminant en les condicions més eficients possibles.
S’han fet una sèrie d’experiments per tal de poder avaluar la degradació del paracetamol i del seus
intermedis (per HPLC) en les diferents condicions experimentals: concentracions de peròxid
d’hidrogen i ferro afegits, i presència o no de radiació de llum. Paral·lelament s’ha determinat la
degradació de carboni orgànic total de totes les mostres i s’ha fet l’estudi de l’efecte de la llum i la
seva eficiència quàntica aparent en la degradació de TOC (per avaluar la intensitat de fotons
presents a la reacció s’ha realitzat una actinometria). El seguiment del consum de peròxid
d’hidrogen (reactiu del procés), en els diferents experiments realitzats, també ha aportat informació
sobre els mecanismes de reacció i la cinètica de degradació del contaminant i el seus intermedis.
Després de verificar que el Paracetamol no és biodegradable en el rang de treball d’aquest estudi,
s’han avaluat mitjançant la DBO5 diferents mostres de paracetamol que han estat tractades amb
processos d’oxidació avançada. L’objectiu és analitzar si l’aplicació d’aquests processos incrementa la
biodegradabilitat de l’aigua tractada.
Del tractament de les dades experimentals s’han pogut extreure diverses conclusions, de entre les
que destaquen:
- L’eliminació del paracetamol un cop sotmès als processos d’oxidació avançada estudiats en
els rangs en què s’ha realitzat l’estudi.
- En funció de les condicions experimentals, s’arriben a diferents graus de mineralització dels
intermedis.
En cap cas s’aconsegueix incrementar la biodegradabilitat de les mostres tot i haver eliminat el
contaminant (paracetamol).
