Mostra el registre d'ítem simple
L'acabat aqüós: reticulació de resines acríliques i de poliuretà amb policarbodiimida
dc.contributor | Bacardit Dalmases, Anna |
dc.contributor | Borràs Fillat, Maria Dolors |
dc.contributor.author | Jericó Jover, Albert |
dc.date.accessioned | 2013-01-30T17:25:32Z |
dc.date.available | 2013-01-30T17:25:32Z |
dc.date.issued | 2012-06 |
dc.identifier.uri | http://hdl.handle.net/2099.1/16965 |
dc.description.abstract | Actualment, per raons mediambientals, es tendeix a aplicar acabats aqüosos substituint d’aquesta forma els acabats amb solvents, els quals presentaven problemes de toxicitat i se n’ha limitat l’ús. En l’acabat aqüós es fa necessària la presència d’un reticulant per millorar les resistències i les propietats de l’acabat del cuir en humit. Els reticulants tendeixen a endurir l’acabat, aquest enduriment ve influenciat pel tipus de reticulant utilitzat i per les quantitats aplicades d’aquest. Hi ha diversos tipus de reticulants: els epoxi, els isocianats, les aziridines, els ions metàl.lics multivalents, el formaldehid i les carbodiimides. Els més emprats són els isocianats, que disposen d’un temps de reacció molt curt, i les aziridines. En aquest projecte es va estudiar el comportament del reticulant policarbodiimida amb quantitats de (0, 10, 20, 30 parts) en acabats amb lligants acrílics i de poliuretà de diferent tamany de partícula. Es buscava comparar els resultats amb l’aziridina, un reticulant usat prèviament. L’anàlisi es va efectuar sobre mostres de pells curtides al crom, al vegetal i al crom-vegetal. Existeixen un conjunt d’assajos de solideses compresos dins de les normes IUF, concretament en aquest estudi es va optar pels assajos referents a la solidesa del cuir al fregament (IUF 450), on es determina el comportament de la superfície de la pell al fregament mitjançant feltres. A partir dels resultats obtinguts en aquestes proves es va poder observar l’evolució de la reticulació en funció de la quantitat de reticulant, del tipus de pell i del tipus de lligant resínic utilitzat. També es van dur a terme assajos físics com la flexió, el corresponent a la norma IUP 20 ( “Medició de la resistencia a la flexió continuada de cuirs lleugers i el seu acabat de superficie”) on es posava a prova la resistència que tenia l’acabat a trencar-se degut a la possibilitat d’enduriment que es pot produir a l’anar augmentant la proporció de reticulant |
dc.language.iso | cat |
dc.publisher | Universitat Politècnica de Catalunya |
dc.subject.classification | Enginyeria química |
dc.subject.lcsh | Acrylic resins |
dc.subject.lcsh | Polyurethanes |
dc.subject.other | Resines acríliques |
dc.subject.other | Resines de poliuretà |
dc.subject.other | Policarbodiimida |
dc.title | L'acabat aqüós: reticulació de resines acríliques i de poliuretà amb policarbodiimida |
dc.type | Master thesis (pre-Bologna period) |
dc.subject.lemac | Gomes i resines acríliques |
dc.rights.access | Open Access |
dc.audience.educationlevel | Estudis de primer/segon cicle |
dc.audience.mediator | Escola d'Enginyeria d'Igualada |