L'acabat aqüós: reticulació de resines acríliques i de poliuretà amb policarbodiimida

View/Open
Author's e-mailjericoke
hotmail.com

Document typeMaster thesis (pre-Bologna period)
Date2012-06
Rights accessOpen Access
Abstract
Actualment, per raons mediambientals, es tendeix a aplicar acabats aqüosos substituint
d’aquesta forma els acabats amb solvents, els quals presentaven problemes de toxicitat i se n’ha limitat l’ús.
En l’acabat aqüós es fa necessària la presència d’un reticulant per millorar les resistències i les propietats de l’acabat del cuir en humit. Els reticulants tendeixen a endurir l’acabat, aquest enduriment ve influenciat pel tipus de reticulant utilitzat i per les quantitats aplicades
d’aquest. Hi ha diversos tipus de reticulants: els epoxi, els isocianats, les aziridines, els ions metàl.lics
multivalents, el formaldehid i les carbodiimides. Els més emprats són els isocianats, que disposen d’un temps de reacció molt curt, i les aziridines.
En aquest projecte es va estudiar el comportament del reticulant policarbodiimida amb quantitats de (0, 10, 20, 30 parts) en acabats amb lligants acrílics i de poliuretà de diferent tamany de partícula. Es buscava comparar els resultats amb l’aziridina, un reticulant usat prèviament. L’anàlisi es va efectuar sobre mostres de pells curtides al crom, al vegetal i al crom-vegetal.
Existeixen un conjunt d’assajos de solideses compresos dins de les normes IUF,
concretament en aquest estudi es va optar pels assajos referents a la solidesa del cuir al fregament (IUF 450), on es determina el comportament de la superfície de la pell al fregament mitjançant feltres. A partir dels resultats obtinguts en aquestes proves es va poder observar l’evolució de la reticulació en funció de la quantitat de reticulant, del tipus de pell i del tipus de lligant resínic utilitzat. També es van dur a terme assajos físics com la flexió, el corresponent a la norma IUP 20
( “Medició de la resistencia a la flexió continuada de cuirs lleugers i el seu acabat de superficie”) on es posava a prova la resistència que tenia l’acabat a trencar-se degut a la possibilitat d’enduriment que es pot produir a l’anar augmentant la proporció de reticulant
Files | Description | Size | Format | View |
---|---|---|---|---|
projecte_Jericó.pdf | 602,8Kb | View/Open |
All rights reserved. This work is protected by the corresponding intellectual and industrial
property rights. Without prejudice to any existing legal exemptions, reproduction, distribution, public
communication or transformation of this work are prohibited without permission of the copyright holder