La definició contemporània del Tibidabo, iniciada a 1888, va ser un estímul per a múltiples sectors de la societat. La ciutat, emmirallada per una Europa que portava vàries dècades d’avantatge, va trobar en la muntanya un suport físic que permetia canalitzar els ideals i les preocupacions del moment per introduir-se a la modernitat. La conquesta del Tibidabo va esdevenir, per l’imaginari col•lectiu, símbol de l’expressió moderna i de l’ambició de les classes burgeses de Barcelona, que van assegurar que el Tibidabo fos un motiu d’orgull i prestigi; un espai de difusió política, religiosa, científica i cultural; i l’oportunitat per fer pedagogia ciutadana i turística. La identitat forjada va ser el resultat d’un treball deliberat de construcció i assimilació d’una nova mentalitat urbana i social. Un projecte predeterminat, sovint no compartit unànimement i amb conflicte, però, els lineaments del qual es van traçar intencionadament i necessàriament des de la metròpoli. L’estudi del Tibidabo és un observatori de la societat que va concebre la metròpoli de Barcelona.ENG: The modern definition of the Mt. Tibidabo, initiated in 1888, encouraged many sectors of the society. The city found a physical stand that permitted to focus the ideals and worries to introduce the modernity to the city. The conquest of the Mt. Tibidabo was, to the collective imaginary, a symbol of the modern expression and the ambitions of the bourgeoisie. Apart from becoming a touristic and local landmark, the mountain was supposed to be something to be proud of and to allow political, religious, scientific and cultural spreading. This forged identity was the deliberate result of construction and assimilation works of a new urban mentality. A project, often unshared and conflictive, whose guidelines were drawn from the city. The case study of the Mt. Tibidabo is, nowadays, an observatory of the society that helped conceive the metropolis of Barcelona.