Les ciutats, entorns complexos i amb un gran nombre d’usos i objectius contraposats,
requereixen també, per al seu bon funcionament, d’un bon disseny de la xarxa de distribució
de mercaderies. La multiplicitat de productes i d’actors implicats fan d’aquest un tema
complex per a l’administració local.
És en aquest context que s’ha desenvolupat aquest treball, l’objectiu últim del qual és
estudiar i comprendre les estructures de costos dels diferents dissenys de distribució urbana
de mercaderies. Especialment, s’ha valorat la idoneïtat d’introduir, o no, una terminal
urbana en l’última etapa de la cadena d’aprovisionament. És a dir, una plataforma logística
immersa dins de les ciutats que permetria realitzar tasques de cross‐docking i,
ocasionalment, d’emmagatzematge.
La modelització dels costos de la distribució urbana de mercaderies s’ha realitzat mitjançant
aproximacions contínues. L’estudi analític dels models ha facilitat la seva comprensió i ha
permès estudiar el seu comportament d’una forma relativament senzilla. S’ha comprovat
que l’adopció de solucions properes a les òptimes no comporta una variació molt
significativa en els costos totals. Afortunadament, això permet traslladar els models continus
a una realitat discreta. Aquest treball proposa variacions de models que parteixen de la
literatura científica existent.
Tal com es demostra en aquest treball, la introducció d’aquesta terminal urbana pot
incrementar l’eficiència socioeconòmica de la distribució urbana de mercaderies. No és,
però, una solució universal que sigui aplicable en tots els casos. La seva idoneïtat dependrà,
entre d’altres coses, de tres factors clau: les restriccions legals i/o físiques d’accés de
vehicles a l’interior de les ciutats, la distància entre la terminal urbana i la plataforma de la
qual provenen les mercaderies, i, amb matisos, el grau de consolidació de mercaderies que
s’assoleixi amb la introducció de la terminal. També s’ha demostrat que la cooperació entre
terminals urbanes ubicades en una mateixa regió pot servir, en casos puntuals, per
incrementar la capacitat del sistema de terminals i absorbir així increments significatius de la
demanda.
A partir d’aquest treball s’insinuen diverses línies de treball futures. La més significativa és
l’estudi d’una distribució de mercaderies que combini l’estratègia de realitzar l’enviament
directament des del proveïdor fins a la terminal urbana, amb l’estratègia de realitzar
l’enviament passant pel centre de distribució. És una línia d’investigació interessant, tenint
en compte que la primera estratègia podria gestionar una demanda més constant, mentre
que la segona podria absorbir les variacions en la demanda. La primera cross‐docking, la
segona emmagatzematge.
En definitiva: un treball teòric que, des de l’estudi i la reflexió, ha servit per a comprendre,
modelitzar i posar sobre la taula les diferents estratègies de distribució urbana de
mercaderies.
