Durant el temps de les pràctiques d’observació a l’aula, vaig poder apreciar la manca de
atenció per part del docent, cap a un alumne amb dificultats. Em vaig informar i vaig saber
que estava dictaminat per l’EAP (Equips d’assessorament i orientació psicopedagògic)
com un NEE (Necessitats educatives especials). Amb la meva intervenció autònoma al
centre he tingut l’ocasió de poder escollir entre dos cursos: 1r i 4t. Vaig escollir 1r per
poder tractar al noi de prop. Després de tot el que he aprés al màster em semblava poc
ètic la manca d’interès pel cas. Vaig estar pensant en com tractar al noi sense classificar
ni posar-li etiquetes. Cap de les meves sessions va ser magistral. En algunes introdueixo
minuts d’explicacions teòriques, però la major part del temps treballen ells de forma
cooperativa. Crec que hi ha moltes coses que pot fer un docent o al menys intentar.
Després d’una entrevista amb la directora i psicopedagoga del centre, i amb la cap del
departament de psicopedagogia, vaig poder conèixer una mica millor el cas de l’alumne.
Ja ve dictaminat des de la primària i penso que l’etiqueta l’acomoda en aquesta posició de
NEE per no esforçar-se ni treballar. La seva actitud és desmotivadora, no té autoconfiança
ni autonomia en cap sentit. El departament psicopedagògic demana al docent de
tecnologia un PI (pla individualitzat). Aquest no s’entrega fins el mateix mes de març.
(Veure annex 2). En el document podem apreciar la manca d’activitats puntuals dedicades
a l’alumne i cap plantejament de metodologia especificada. Què hi ha de tot allò que s’ha
arribat a escriure sobre els NEE?
Em plantejo que no passa del paper i crec important la posada a escena. Adopto així una
metodologia que consisteix en:
Sessió 1: treball cooperatiu. L’alumne ha de prendre apunts per poder explicar a un
company el que hem fet a classe, i aquest farà un petit control avaluable.
Sessió 2: treball cooperatiu. L’alumne explica al seu company. Mentre aquest fa el control
la resta de la classe presenta activitats encomanades. Puc atendre al noi, ja que el
contacte és més directe i individualitzat.
Sessió 3: treball cooperatiu-puzle. No funciona del tot bé ja que el grup no està escollit de
forma meditada.
Sessió 4: treball en equip. L’alumne té una actitud positiva i s’esforça per fer-ho bé, davant
la responsabilitat cap a la resta dels seus companys.
Examen. L’animo a que no em falli i vingui a l’examen, ell sempre és positiu però no confio
del tot. Normalment no es presenta a l’examen, o l’entrega sense fer res, es bloqueja i es
queixa de mal de cap, ha de sortir de l’aula plorant
