Estudi de l’efectivitat dels mètodes actuals de recuperació i proposició de noves metodologies

Abstract

El TFM es va plantejar arran d’una reunió de l’Àrea de Ciències Experimentals d’una escola concertada en la qual es va exposar la problemàtica de què les proves de recuperació a tots els nivells educatius de ESO eren infeficaces. El treball es va centrar en la matèria de Ciències de la Naturalesa que imparteixen tots els nivells i va tenir diferents etapes. La primera era confirmar les sospites dels docents mitjançant un estudi estadístic de les qualificacions obtingudes dels alumnes en el procés ordinari i a la prova de suficiència en els últims tres anys acadèmics, 2007-2010. Les conclusions de l’estudi van revelar que l’escola tenia un índex molt baix de suspesos en el procés ordinari, 18%. Aquests alumnes suspesos tenien una nova oportunitat per aprovar el curs a la convocatòria de suficiència, però aquesta prova només l’aprovaven el 28%, és a dir, 3 de cada 10 alumnes. D’aquests alumnes aprovats, el 92% tenien una nota global de curs a l’avaluació ordinària igual a 4. Per aquest motiu, es va centrar el treball en plantejar estratègies encarades a aquests alumnes per motivar-los a fer un últim esforç per aprovar el curs. En una segona etapa es va analitzar l’estructura de la matèria pels quatre cursos segons el marc legislatiu i segons l’escola, i es van extreure els objectius mínims que requeria el centre fent servir l’enginyeria inversa a partir de les proves escrites, per comprovar el nivell exigit als alumnes i comparar-lo amb l’establert per llei. Una tercera etapa va ser la de passar una enquesta als alumnes per conèixer els seus hàbits d’estudi respecte a la matèria treballada i així ajustar més les propostes a les seves necessitats. De l’enquesta es van extreure conclusions com que tots els alumnes suspesos estudiaven sols, tancats a l’habitació i en silenci, el que ens permetia pensar que la solitud i el silenci no els ajudava en l’estudi. Finalment, amb tots els factors recollits es van suggerir propostes per incorporar al sistema d’avaluació del centre escolar que anaven dirigides sobretot a motivar l’alumne amb mètodes dinàmics i pràctics com fomentar l’estudi en grup, ajustar el temari a la prova de suficiència, implicació i col·laboració de companys que tinguin la matèria aprovada, entre d’altres. Com a conclusió general del treball, es va concloure que els alumnes són els que cometen els erros en els exàmens i són ells qui els han de solucionar, per això s’ha de potenciar la motivació i l’interès de l’alumne en la màtria perquè les proves de recuparació siguin eficaces, ja que sinó la feina dels docents tampoc serà eficaç.