L’objectiu d’aquest PFC és fer un estudi sobre una possible reforma integral que en un futur
potser s’ha de realitzar en una de les passarel·les d’embarcament de passatgers (a partir
d’ara PBB, de l’anglès Passenger Boarding Bridge) que l’empresa barcelonina TEAM Ports
& Maritime (a partir d’ara TEAM) va instal·lar l’any 2001 al Port de Barcelona.
L’estudi comença amb una anàlisi de l’actual PBB a nivell no gaire tècnic (presentació i
descripció de les parts de la PBB, dimensions del moll on es situa la PBB, dimensions de la
PBB per adaptar-se al moll...). Tot seguit, s’exposen les noves condicions que cal que la
PBB compleixi, o sigui, cada un dels canvis que origina aquesta possible reforma de la
màquina. En aquest punt es decideix quines parts de l’antiga màquina es podran aprofitar.
A partir d’aquest punt l’estudi passa a ser més tècnic, ja que inclou principalment el disseny
i càlcul estructural de les parts de la passarel·la que cal que es facin noves, per no poder-se
aprofitar o simplement perquè s’hi afegeixen. En aquest apartat es fa una anàlisi exhaustiva
de tota la normativa espanyola, europea i internacional (CTE, EC, BS, UNE...), de cara a
determinar quina s’ha d’aplicar en el càlcul de la PBB. Per altra banda, es fa un disseny
lineal de totes les parts que s’han de calcular mitjançant Autocad, i s’introdueix
posteriorment al programa de càlcul per a elements finits Tricalc. Un cop fet això, unint les
dues branques del treball (normativa i disseny), s’apliquen les càrregues a les estructures i
usant els mètodes de càlcul de les normatives seleccionades, s’optimitza el disseny de les
peces, sobretot pel que fa a quantitat de material utilitzat.
Un cop definides totes les parts de la nova PBB, es fa una descripció detallada de les que
són de nova factura, explicant el possible procés constructiu, material necessari per a la
seva construcció, temps necessari... Per acabar amb l’apartat de disseny, es presenta un
plànol general de la nova PBB adaptada a les noves necessitats.
Per últim s’exposen els costos de la possible reforma, tant a nivell de fabricació, com a
nivell de muntatge. I per acabar, es fa un petit estudi de l’impacte ambiental del projecte,
part obligada en tots els projectes d’enginyeria.
Es pot concloure que tot i tenir un cost global elevat, la reforma integral de la PBB permet
aprofitar prou material (el que té un contingut tecnològic més gran) i això permet que
aquesta sigui més viable econòmicament que no pas la construcció d’una de nova. Per
altra banda, gràcies a la reforma exposada, la PBB compleix amb tots els requisits exigits
per les noves circumstàncies i altres requisits que al 2001 no es van tenir en consideració.
