Show simple item record

dc.contributorAguado de Cea, Antonio
dc.contributor.authorCañas Gallart, Jordi
dc.contributor.otherUniversitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria de la Construcció
dc.date.accessioned2012-03-06T12:42:09Z
dc.date.available2012-03-06T12:42:09Z
dc.date.issued2012-01-26
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/2099.1/14535
dc.description.abstractCastellà: La industria del acero de horno eléctrico genera una gran cantidad de residuos entre los que destacan por su volumen, las escorias siderúrgicas. Ante la problemática de la gestión de las escorias siderúrgicas, ya se han planteado des de hace unos años, aprovechar este material como a material granular per usar en hormigones. En la presente tesina se pretende estudiar i profundizar el comportamiento de estos hormigones para usos que puedan aportar un valor añadido a las escorias para incentivar su uso. Para conseguir este objetivo principal, primero de todo ha sido necesario un estudio del estado del conocimiento actual de las escorias siderúrgicas a nivel estatal tanto de situación como de producción de escorias y la magnitud de la problemática en que se está haciendo frente. Después se ha procedido a conocer la composición y las características de los dos tipos de escorias generados por los hornos eléctricos (escorias negras y blancas). También se ha conocido la problemática de la inestabilidad volumétrica de los dos tipos sobretodo de las blancas. Además se han mostrado las diferentes aplicaciones que se han utilizado hasta la actualidad. A partir de esta información recopilada, el uso de escorias negras, debido a su elevada densidad y buenas propiedades mecánicas, presentan una posibilidad de éxito ante el objetivo principal que se ha planteado en este trabajo. Se han determinado tres aplicaciones y son: pavimentos i firmes bicapa, cimentaciones de torres eólicas y muros radiológicos. Una vez planteadas las aplicaciones que pueden ser útiles con el uso de hormigones con escorias, se ha procedido a analizar las escorias que posteriormente se utilizarán en la fabricación del hormigón. Las muestras de escorias fueron recogidas in situ en la planta siderúrgica de ARCELOR (Zaragoza), y después fueron analizadas principalmente su estabilidad volumétrica en el ensayo de autoclave, donde se concluye que son estables. Después, se procedió a hormigonar la primera campaña experimental con 3 dosificaciones elaboradas per PROMSA. El objetivo de esta campaña es hacer un primer tanteo para encontrar cual dosificación tiene mejores prestaciones i que servirá como preludio de una segunda campaña experimental evaluando principalmente de la densidad, consistencia y resistencia a compresión. Con las conclusiones de la primera campaña se desarrolla la segunda campaña experimental mucho más amplia para evaluar más características para las aplicaciones planteadas con 6 dosificaciones. Buena parte de los resultados de la segunda campaña no se han podido aún publicar en esta tesina porque sólo forma una pequeña parte del estudio que se está desarrollando conjuntamente entre la UPC y PROMSA, dicho estudio continuará y de harán públicos los resultados a través de la tesis doctoral de Martha González.
dc.description.abstractCatalà: La industria de l’acer de forn elèctric genera una gran quantitat de residus entre els quals destaquen pel seu volum, les escòries siderúrgiques. Davant la problemàtica de la gestió de les escòries siderúrgiques, ja s’ha plantejat des de fa uns anys, aprofitar aquest material com a material granular per usar en formigons. En la present tesina es pretén estudiar i aprofundir el comportament d’aquests formigons per usos que puguin aportar un valor afegit a les escòries per incentivar el seu ús. Per aconseguir aquest objectiu principal, primer de tot ha estat necessari un estudi de l’estat del coneixement actual de les escòries siderúrgiques a nivell estatal tan de situació com de producció d’escòries i la magnitud de la problemàtica en que s’està fent front. Després s’ha procedit a conèixer la composició i les característiques dels dos tipus d’escòries generats pels forns elèctrics (escòries negres i blanques). També s’ha conegut la problemàtica de la inestabilitat volumètrica dels dos tipus sobretot per les blanques. A més s’han mostrat les diferents aplicacions que s’han fet servir fins al dia d’avui. A partir d’aquesta informació recopilada, l’ús d’escòries negres, degut a la seva elevada densitat y bones propietats mecàniques, presenten una possibilitat d’èxit davant de l’objectiu principal que s’ha plantejat en aquest treball. S’han determinat tres aplicacions i són: paviments i ferms bicapa, fonaments de torres eòliques i murs radiològics. Un cop plantejades les aplicacions que poden ser útils amb l’ús de formigons amb escòries, s’ha procedit a analitzar les escòries que posteriorment es faran servir en la fabricació del formigó. Les mostres d’escòries són recollides in situ en la planta siderúrgica de ARCELOR (Saragossa), i després van ser analitzades principalment la seva estabilitat volumètrica en l'assaig autoclau, d’on es conclou que són estables. Tot seguit, es procedeix formigonar la primera campanya experimental amb 3 dosificacions elaborades per PROMSA. L’objectiu d’aquesta campanya es fer un primer tanteig per trobar quina dosificació té millors prestacions i que servirà com a preludi d’una segona campanya experimental avaluant principalment la densitat, consistència i resistència a compressió. Amb les conclusions de la primera campanya es desenvolupa la segona campanya experimental molt més àmplia per tal d’avaluar més característiques per les aplicacions plantejades amb 6 dosificacions. Bona part dels resultats de la segona campanya no s’han pogut encara publicar en aquesta tesina perquè només forma una petita part de l’estudi que s’està desenvolupant conjuntament entre la UPC i PROMSA, dit estudi continuarà i es faran públics els resultats a través de la tesis doctoral de Martha Gonzalez.
dc.description.abstractAnglès: The electric arc furnace steel industry generates a great amount of waste most notably by volume, steel slag. To the problem of the management of the slag, already has been raised some years ago, use this material as a granular material used in concrete. This thesis aims to study and deepen the behaviour of these concrete for uses that may add value, mark-up, to the slag to encourage their use To achieve this aim, first of all has taken a study of the state of current knowledge of the slag at the state level both situation and production of slag and the magnitude of the problem that is being addressed. Then it proceeded to know the composition and the characteristics of the two types of slag generated by electric furnace steel (oxidizing or black and reducing or white slag). Also, it has been known the volume instability issues of the two types especially the reducing slag. Furthermore, this study has shown the different applications that have been used until now. From this information collected, the use of black slag has a chance of success due to its high density and good mechanical properties. Three applications have been identified as potentially interesting: bilayer pavements, foundations of wind towers and radiological walls. One time it has been stated the applications that can be useful with the use of concrete with slag, it has proceeded to analyse the slag to be subsequently used in the manufacture of concrete. The samples of slag were collected in the ARCELOR's steel plant (Zaragoza), and after were analysed mainly its volume stability in the standard test method for autoclave expansion, which concludes that they are stable. Later, it proceeded to manufacture concrete the first experimental campaign with 3 doses produced per PROMSA. This campaign aims to make a first test to find which doses have better features and that will serve as a prelude to a second experimental campaign evaluating mainly the density, consistency and resistance to compression. With the conclusions of the first campaign develops the second much more extensive experimental campaign to evaluate more concrete parameters with 6 doses. Much of the results of the second campaign do not have been even publish in this dissertation because it is only a small part of the study that is being developed jointly between the UPC and PROMSA, this study will continue and will make public the results through the doctoral thesis of Martha Gonzalez
dc.language.isospa
dc.publisherUniversitat Politècnica de Catalunya
dc.rightsAttribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Spain
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/
dc.subjectÀrees temàtiques de la UPC::Enginyeria civil::Materials i estructures
dc.subject.lcshConcrete
dc.subject.lcshAggregate (Building materials)
dc.subject.otherestabilidad volumétrica
dc.subject.otherelevada densidad
dc.subject.otherhormigones
dc.subject.otherescorias siderúrgicas
dc.titleEstudio del comportamiento de hormigones con áridos siderúrgicos de horno eléctrico
dc.typeMinor thesis
dc.subject.lemacÀrids (Materials de construcció)
dc.subject.lemacFormigó
dc.rights.accessOpen Access
dc.audience.educationlevelEstudis de primer/segon cicle
dc.audience.mediatorEscola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona


Files in this item

Thumbnail

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record

Except where otherwise noted, content on this work is licensed under a Creative Commons license: Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Spain