Aquesta recerca te com objectiu explorar qualitativa i quantitativament un altre camí per a reduir les conseqüències de l’efecte hivernacle (escalfament atmosfèric global) i en definitiva
el canvi climàtic a la zona mediterrània mitjançant una intervenció en les superfícies dels
edificis.
El punt de partida és l’arquitectura, els propis edificis, com objectes artificials sotmesos a la
radiació solar directa, radiació que poden en part reflectir o be absorbir i posteriorment reemetre.
Tota aquella energia provinent de la radiació solar directe que d’antuvi es pugui reflectir,
com si d’un mirall es tractés, retornarà cap a l’espai i no col·laborarà a l’efecte hivernacle.
Aquesta recerca se centra en l’estudi de les cobertes dels edificis, i més en concret de les
cobertes planes, de gran tradició a l’àrea mediterrània atès que són les superfícies que
reben més radiació al llarg de l’any.
Aquestes cobertes planes, ara ja parlarem de terrats, han estat generalment revestides amb
materials minerals, principal argila cuita, sense cap ulterior revestiment. Al llarg dels darrers
anys han aparegut altres productes alternatius per a terrats a base de ciment, de metall o de
graves.
La recerca pretén avaluar com es comporten aquests materials respecte de la radiació solar
però no pas com ho faria la disciplina de la Física, sinó com ho veu la disciplina de
l’Arquitectura. Per tant es vol valorar de forma indirecte. La pregunta concreta que es
planteja és, com afecta a la temperatura de l’aire interior d’una cambra habitable
situada a sota d’un terrat, el fet que el terrat estigui revestit d’un material o altre?
Aquest material actual es podria revestir amb algun revestiment “tècnic” que millorés l’efecte
reflectant i per tant reduís la temperatura de l’aire de la cambra inferior?.
L’objectiu es per tant arquitectònic i vol millorar les condicions de confort a l’interior dels
locals sota la coberta dels edificis de l’àrea mediterrània on el canvi climàtic farà augmentar
probablement el nombre de dies assoleiats, incrementarà també la temperatura a l’interior
dels edificis i com a conseqüència la carrega de refrigeració. Per tant, de forma indirecta,
aquesta recerca vol també col·laborar a reduir el consum d’energia a l’interior dels edificis.
Hom reconeix que se'n poden derivar altres avantatges d’aquesta recerca però que en
aquesta fase no pot entrar a explorar inmediatament:
- si els productes emprats als terrats dels edificis són més reflectants is’escalfen
menys patiran també menys dilatacions i tensions mecàniques, per la qual cosa la
seva durabilitat serà major. Hi haurà, doncs, una reducció del l’estrès tèrmic a que sn
sotmesos tots els materials de coberta
- si hi han menys estrès tèrmic es podrà reduir el nombre de junts de control de les
dilatacions.
A més a més, a escala urbana i en zones densament poblades com són les ciutats
mediterrànies, és conegut l’efecte anomenat “illa de calor” el qual es dóna en els centres de
les grans concentracions urbanes. Quina podria ser la reducció d’aquest efecte si es
modifiqués l’albedo de tots els terrats dels edificis d’una gran ciutat? Quines conseqüències tindria per al microclima d’aquella zona urbana? Quina reducció de temperatura significaria?
I quin estalvi energètic i econòmic comportaria?. Totes aquestes preguntes no tenen una
resposta universal. És evident que cada punt geogràfic, depenent dels factors climàtics
característics, tindrà un estalvi o un altre. Estem en front d’una estratègia arquitectònica local per disminuir una problemàtica global.
coac.net
