Instal·lacions pel procés productiu d'una fàbrica de llet de soja
Visualitza/Obre
Memòria_I.pdf (1,282Mb) (Accés restringit)
Memòria_II.pdf (2,120Mb) (Accés restringit)
Estadístiques de LA Referencia / Recolecta
Inclou dades d'ús des de 2022
Cita com:
hdl:2099.1/13987
Tipus de documentProjecte/Treball Final de Carrera
Data2012-01-11
Condicions d'accésAccés restringit per decisió de l'autor
Tots els drets reservats. Aquesta obra està protegida pels drets de propietat intel·lectual i
industrial corresponents. Sense perjudici de les exempcions legals existents, queda prohibida la seva
reproducció, distribució, comunicació pública o transformació sense l'autorització del titular dels drets
Abstract
El present projecte té com a objectiu, el dimensionament de les instal·lacions de
fluids necessàries per dur a terme la producció de liquat de soja per a una
industria ubicada a Viladrau, província de Girona. Es dimensionen, la instal·lació
de subministrament d’aigua, la instal·lació d’aigua calenta, la instal·lació de
refrigeració i la instal·lació de vapor.
Es dimensionarà cada instal·lació de manera que el seu subministrament sigui
factible i econòmic. Es determinarà, la caiguda de pressió amb diàmetre mínim,
els elements de seguretat i control i els equips de generació i auxiliars.
Per a la generació d'electricitat s'utilitzarà un motor de gas natural. A causa dels
baixos rendiments que tenen els motors de combustió interna en la producció de
electricitat (independentment de la font d'energia primària utilitzada), es
produeix una quantitat considerable de calor que, en les instal·lacions
convencionals, es dissipa en l'ambient. D'aquesta manera, amb l'objectiu
d'aconseguir augmentar l'eficiència de la instal·lació dissenyada, les restants
formes d'energia a subministrar per la instal·lació obtindran l'aprofitament
d'aquests calors residuals.
De cara al dimensionament de les instal·lacions, s'han estudiat els consums
energètics de la fàbrica en qüestió, analitzant les potències i els coeficients de
simultaneïtat més desfavorables. Després de l'estudi d'aquests, s’han obtingut
uns patrons per a les demandes a les quals la instal·lació projectada ha
de donar resposta a cada instant.
El sistema més important es la trigeneració de la fàbrica, el primer aspecte a
tenir en compte per seleccionar el motor ha estat determinar la demanda
energètica màxima que ha de ser capaç de cobrir. La conclusió a la qual s'ha
arribat és que, sempre que se superin els mínims exigits per la legislació per al
REE (Rendiment Elèctric Equivalent) i l'autoconsum, el motor ha de cobrir la
demanda tèrmica en la mesura del possible. D'aquesta manera, els costos
derivats de la utilització d'equips auxiliars es redueixen al mínim al mateix temps
que es maximitzen els ingressos per vendes d'electricitat. Establerts els criteris,
es procedeix a seleccionar el generador que millor s'adapta a la instal·lació en
disseny entre els motors comercials, atenent especialment el consum en el punt
de treball i a l'energia tèrmica utilitzable.
Determinat el motor, es procedeix a la selecció de la màquina d'absorció que
subministra l'energia frigorífica. Es dimensiona la màquina que haurà de ser
construïda a mida, ja que no existeixen models comercials que utilitzin amoníac
com a refrigerant. Les temperatures de treball del fluid caloportador s'han
establert atenent a dos factors: les temperatures en els punts de consum finals, i
l'eficiència de la màquina d'absorció, que depèn de la temperatura del vapor d'alimentació. Així doncs, s'arriba a la conclusió que s’ha de generar vapor a la
caldera de recuperació fins als 179,9 º C. Amb aquesta temperatura i les
potències màximes de cada consum queden determinats també els cabals a
impulsar per les bombes de cada circuit.
El motor seleccionat no compta amb potència tèrmica suficient per cobrir la
demanda d’energia tèrmica en forma de vapor, en hores punta de consum, de
manera que s'ha dimensionat una caldera de recuperació amb cremador a gas,
capaç de proporcionar l’energia auxiliar necessària en moments de màxim
consum. S'aconsegueix pal·liar així la manca de potència i es millora la
continuïtat en el subministrament, de vital importància en una industria.
Si bé la viabilitat tècnica del projecte queda garantida, l'econòmica té una
forta dependència de l'evolució dels preus dels carburants.
TitulacióENGINYERIA TÈCNICA INDUSTRIAL, ESPECIALITAT EN MECÀNICA (Pla 2002)
Localització
Fitxers | Descripció | Mida | Format | Visualitza |
---|---|---|---|---|
Memòria_I.pdf | 1,282Mb | Accés restringit | ||
Memòria_II.pdf | 2,120Mb | Accés restringit |