Aixecament arquitectònic de l'ermita de Sant Francesc de Santpedor

Abstract

L’objectiu d’aquest treball és assolir un coneixement profund de l’ermita de Sant Francesc de Santpedor. Per aconseguir aquest coneixement s’ha realitzat un aixecament arquitectònic, que és un estudi de l’edifici des de diferents àmbits: s’ha fet un estudi de l’entorn i el context de l’edifici, un estudi històric, un aixecament gràfic, un estudi arquitectònic i constructiu i finalment un estudi de lesions. Per tal de contextualitzar l’edifici, primer s’ha fet un estudi de l’entorn, explicant les característiques principals de la comarca del Bages i de Santpedor, i fent un petit resum de la història de la seva població. Després s’ han introduït alguns conceptes bàsics del romànic, centrats a Catalunya i al Bages. A partir d’aquí ja s’ha començat l’estudi de l’edifici. Primer s’ha fet un estudi històric, recollint totes les referències documentals ordenades cronològicament, i que han servit per elaborar una hipòtesi d’evolució constructiva. També s’ha fet un recull cronològic de les intervencions més importants durant la restauració de l’any 1984. Després s’ ha procedit a realitzar l’aixecament gràfic mitjançant l’ estació total làser, primer fent l’ aixecament del turó, escalinata i façanes, i després l’aixecament de l’interior de l’ermita. Sobreposant els punts obtinguts sobre diferents imatges rectificades s’ha pogut dibuixar la totalitat dels plànols. El següent pas ha sigut fer un estudi arquitectònic i constructiu, tot analitzant els aspectes formals i constructius de l’edifici. També s’ha fet un estudi dels materials, on s’ha estudiat extensament el tema de les roques, el material predominant a l’ermita. Un cop feta la divisió per elements constructius, s’ ha procedit a redactar la diagnosi, primer fent l’aixecament de lesions i després valorant la seva gravetat, per tal d’aconseguir un diagnòstic final. Com a conclusió de la diagnosi s’ ha fet una breu proposta d’actuació. El conjunt d’aquests estudis ha servit per tenir un coneixement profund de l’ermita, el que es considera un pas previ indispensable per al posterior i necessari projecte de restauració. Tot i la senzillesa i limitat valor arquitectònic d’aquesta ermita, s’ha constatat l’important simbolisme que té, així com el significat per a les persones de Santpedor, i s’ insisteix en la urgència de reparar les lesions més greus, però sobretot en la necessitat imperant d’eliminar‐ne les dues causes principals: el desplom dels murs est i oest i la manca d’estanqueïtat de la coberta.