Efecte de la implantació d’un recobriment refractari en matrius d’extrusió per a peces d’alumini A357

Abstract

Actualment en la indústria cada cop és més necessari disminuir costos en els processos de producció així com obtenir components de formes complexes, que siguin lleugers i amb bones propietats mecàniques. L’augment de la productivitat, mitjançant els processos d’extrusió, i la millora contínua de la qualitat de les peces fabricades requereix una comprensió més a fons del comportament de l’alumini així com de l’evolució de la seva microestructura. Aquest treball en particular es centra en esbrinar que succeeix quan s’extrueixen en estat semisòlid lingots de l’aliatge d’alumini A357 amb microestructura globular, fabricats a partir del procés Sub-Liquidus Casting (SLC) i conformats amb diferents paràmetres en una matriu que duia un recobriment refractari de Cr3C2-NiCr, deposat mitjançant la tècnica High Velocity Oxy Fuel (HVOF). Per analitzar que ha succeït a les provetes un cop conformades, s’han realitzat estudis metal·logràfics mitjançant microscòpia òptica, i assaigs de duresa Vickers. Per últim, s’han comparat els resultats obtinguts amb els d’altres mostres, subministrades pel CDAL, que havien estat tixoextruïdes en matrius sense recobriment, i s’han raonat les implicacions de la incorporació del recobriment a la matriu d’extrusió.