Elaboració d’un manual de procediments de qualitat per un laboratori d’anàlisi dimensional de peces de poliuretà expandit

Abstract

Aquest projecte s’ha portat en el marc d’un conveni de cooperació educativa a l’empresa Proseat, situada al polígon Sant Anna II de Santpedor. Proseat, fundada el 1977 amb el nom d’Indepol es dedica a la fabricació per procés continu de peces de poliuretà expandit pel sector de l’automoció, pel mètode d’espuma freda. L’objectiu del projecte és el de portar a terme una revisió completa dels procediments i instruccions, així com tota la documentació d’anàlisi dimensional que en depengui, del laboratori del departament de qualitat , per tal de que compleixi amb la norma ISO/TS 16949:2009. A més es pretén redissenyar el mètode de realització dels anàlisis dimensionals per fer-lo més senzill i visual, tot complint amb els estàndards marcats pel manual MSA. També es pretén reduir al mínim la documentació sobre suport físic substituint-la, en els casos que sigui necessari, pel suport digital. I per acabar, implantar el sistema i portar-ne el control abans de finalitzar el conveni. La feina realitzada es pot dividir en quatre categories: Documentació - Reduir i simplificar el procés documental i evitar els registres duplicats. - Estandarditzar el mètode a seguir per desar els resultats dels anàlisis dimensionals.

- Crear registres per guardar la informació relativa a les galgues. Dimensionals - Automatitzar el planning de dimensionals anuals. - Simplificar el mètode de realització dels anàlisis dimensionals. Galgues dimensionals - Definir el mètode de verificació de galgues. Espai de treball - Organitzar l’espai de treball. Pel que fa a la gestió documental, s’ha passat d’un mètode enrevessat, amb informació duplicada, on per realitzar certes tasques era necessari accedir a documentació emmagatzemada a diferents llocs i on principalment es treballava sobre suport físic, a un sistema més racional, simple i lineal, on tota la documentació necessària per realitzar cada tasca esta centralitzada, aquestes es realitzen de forma consecutiva i on bàsicament es treballa sobre suport digital. Això ha fet que a més de reduir els possibles errors a l’hora d’operar, també hi hagi hagut una disminució important del temps emprat per complir totes les tasques relacionades amb l’àmbit de gestió de documents, des de realitzar consultes, fins al mateix fet d’introduir informació al sistema. Respecte els informes dels anàlisis dimensionals, han passat totalment a suport informàtic i per tal de gestionar-los de forma més eficient, s’han creat tres categories que els engloben: - Per motlles nous o canvis de nivell: Com el mateix nom de la categoria indica, aquí s’hi troben tots els anàlisis dimensionals realitzats amb la finalitat d’homologar un motlle nou o un motlle que hagi sofert un canvi de nivell. Aquesta categoria és d’accés lliure i qualsevol departament de l’empresa pot consultar-ne el seu contingut. S’ha pres aquesta decisió perquè d’aquesta manera els departaments tant d’enginyeria com de motlles, puguin consultar-ne el contingut sense haver de demanar l’arxiu que conte l’informa que necessiten al departament de qualitat. Aquests quedaran registrats en un document de seguiment d’anàlisis dimensionals. - Revisions anuals Com ja s’ha explicat, anualment s’han de revisar tots els motlles de la planta per tal de verificar-ne l’estat. Aquí és on trobem tots els anàlisis dimensionals que es realitzen seguin el pla d’anàlisis dimensionals anuals. A aquesta categoria només hi té accés el departament de qualitat, ja que les rehomologacions anuals son un procés intern del departament de qualitat. Aquests quedaran registrats en el mateix pla d’anàlisis dimensionals anuals. - Altres Aquí hi haurà els anàlisis que no es puguin catalogar en cap dels altres grups, en la major part dels casos seran reclamacions del client, tot i que també hi haurà anàlisis a nivell intern del departament. Com en el cas anterior, a aquesta categoria només hi podrà accedir el departament de qualitat. Aquests quedaran registrats, amb el motiu de la anàlisis degudament identificat, al mateix registre de seguiment d’anàlisis dimensionals que els anàlisis per motlles nous o canvis de nivell. El pla d’anàlisis dimensionals anuals, ha set redissenyat completament. Degut a que el pla de producció és setmanal, no es viable realitzar una previsió anual del moment en que els motlles pujaran a línia. Per això s’ha automatitzat el procés de selecció de motlles a analitzar, creant un sistema de prioritats per tal de que els motlles més rars i que hi ha menys possibilitats de produir, siguin analitzats el més aviat possible i s’ha creat un algoritme que calcula la quantitat de motlles que s’han de revisar setmanalment per tal de que el volum de treball sigui uniforme durant tot l’any. A més, també s’ha automatitzat el procés d’introducció d’informació un cop s’han realitzat els anàlisis setmanals, per agilitzar el tràmit i evitar errors. El mètode de realització dels anàlisis dimensionals per motlles nous, s’ha simplificat i s’ha passat d’utilitzar taules de punts a analitzar, que aportaven molta informació (no per tenir molta informació vol dir que fos un bon mètode), però que era complicat tant de realitzar com d’interpretar, perquè per la seva comprensió era necessari la consulta d’un segon document on hi constaven aquest punts. S’ha desenvolupat un mètode visual i lliure, on és treballa sobre un únic document on hi consten les seccions de la peça i on és l’operari, seguint el mètode de la instrucció, que marca els punts que contenen la informació clau de cada secció obtenint al final una representació visual i de ràpida interpretació de l’estat a nivell dimensional de la referencia analitzada. Pel que fa a les revisions anuals, s’utilitzava un mètode diferent que per les homologacions de motlles nous o canvis de nivell. Aquest es va descartar per ser poc precís i es va optar, per seguir el mateix mètode que en el cas de les homologacions de motlles nous o canvis de nivell. Tot i que aquesta decisió fa que portar a terme les revisions anuals sigui una tasca que requereixi més temps, queda compensat per la precisió dels resultats i que els mateixos siguin de fàcil comprensió pels clients. Els resultats obtinguts deguts a la revisió del sistema han sigut positius, ja que tal i com s’esperava s’ha millorat molt amb les pèrdues de temps deguts a la gestió documental i s’ha millorat el global de l’anàlisi dimensional. Tot i això com a punts millorables, queda la unificació de la base de dades de les galgues dimensionals amb la base de dades de les bases de duresa. I en cas que en un futur les toleràncies que s’apliquen a les peces de poliuretà fossin més ajustades, implicaria una millora dels útils de mesura, ja que en cas contrari el sistema de mesura podria deixar de ser apte.