En aquest treball es descriu i analitza els efectes de la radiació espacial en diferent parts del cos humà i, en particular, sobre un model de tòrax humà. La principal eina utilitzada és el programari SPENVIS, desenvolupat per l'Agència Espacial Europea (ESA) per estudiar la radiació espacial i els seus efectes a components estructurals, electrònics i organismes vius.
Per entendre els efectes de les característiques de l'òrbita utilitzada considerem una òrbita baixa (LEO) i una òrbita mitja (MEO), totes dues amb diferents inclinacions de 0º, 45º i 90º, i amb una durada determinada d'un any. Utilitzant SPENVIS podem determinar els valors de les magnituds que caracteritzen la radiació (fluxos i fluències) en cada cas.
La següent part del treball consisteix en fer els models dels components i teixits d'interès. SPENVIS proporciona un llistat complet de materials però, a més, permet introduir materials addicionals a partir de la seva estequiometria i densitat. D'aquesta manera hem pogut realitzar models d'un tòrax humà i de components estructurals de l'Estació Espacial Internacional que, a més, serveixen per apantallar parcialment la radiació a l'espai.
Finalment, a partir de les característiques de la radiació espacial a cada òrbita i de la descripció dels materials de blindatge i els teixits afectats, hem pogut determinar les dosis ionitzants acumulades a cada cas i comparar amb els estàndards de les dosis que es consideren perjudicials o mortals i les dades biogràfiques (dates de naixement, mort i causa de mort) dels cosmonautes al llarg de la història. D'aquesta manera es pot realitzar estimacions de les probabilitats de supervivència dels éssers humans a l'espai i fer estudis previs de disseny de materials de blindatge envers la radiació.
