Actualment vivim en una situació d’absoluta dependència energètica; Catalunya, l’estat espanyol i la mateixa Unió Europea, són territoris incapaços d’autosatisfer la seva demanda d’energia, especialment pel que fa a les necessitats de petroli. A més a més, tot i que fossin capaços de garantir l’abastiment de petroli per ells mateixos no se solucionaria el gran problema dels combustibles fòssils; el seu impacte ambiental negatiu.
Per tot això, i com a conseqüència de la recent aprovada directiva 2009/28/CE,
la política energètica de la Unió s’encamina a cercar una major diversificació de les
fonts d’energia, posant especial antenció en les energies renovables i, en el sector
dels transports, en els biocarburants.
La Unió Europea és, a dia d’avui, líder mundial en la producció de biodièsel i a
l’estat espanyol es comptabilitzaven, l’any 2009, fins a 41 plantes operatives per a la
producció d’aquest biocombustible.
El biodièsel és una possible alternativa als carburants derivats del petroli i una
oportunitat de cara a donar sortida a terres agrícoles abandonades com a
conseqüència de les limitacions derivades de la política agrària comú (PAC), però la
seva penetració en el mercat dels carburants és ben bé inapreciable i és encara un
carburant desconegut per la majoria d’usuaris potencials.
En aquest treball, a partir d’una enquesta realitzada a 300 conductors de cotxe
dièsel, és a dir, consumidors potencials de biodièsel, s’estudien les possibilitats
d’aquest biocarburant líquid i la seva acceptació, posant especial atenció a les
barreres per al seu desenvolupament; com per exemple, l’escassa integració en la
cadena de distribució dels carburants convencionals o la possible desconfiança que
genera a fabricants de vehicles i a usuaris. Així mateix, l’enquesta també obre la porta
a d’altres qüestions importants derivades de la producció de biocarburants, com la
possible relació amb l’augment del preu d’alguns aliments o la pèrdua de superfície
cultivable per a l’agricultura de consum humà.
