El registre i la interpretació dels terratrèmols per poder mitigar els seus efectes és una de les prioritats per la societat civil actual. En la zona Euro-Mediterrània, propera a conviure amb l’amenaça de successos sísmics, aquesta prioritat de realitzar un estudi dels terratrèmols ha portat a la creació d’un seguit d’institucions i organismes al llarg de la seva història. Així, l’estudi sísmic ha estat elaborat històricament sobretot a nivell regional.
Des de fa pocs anys es va veure la necessitat de crear una xarxa que unís per primer cop la gran majoria d’aquests instituts i agències. Amb l’objectiu de tenir un millor coneixement i preparar millor els escenaris de possible risc es va iniciar el projecte NERIES (Network of Research Infrastructures for European Seismology). Una part d’aquest projecte havia de garantir l’accés a les dades històriques dels registres de terratrèmols en tota aquesta zona. A més a més de donar accés a les series temporals d’acceleració es va creure necessari establir alguns paràmetres d’interès per a l’enginyeria sísmica els quals serien calculats homogèniament establint així una caracterització global dels registres europeus.
Un cop s’ha finalitzat el projecte, creant aquesta xarxa europea d’organismes, d’infraestructures i de coneixement, s’ha volgut fer una anàlisi final, objectiu d’aquesta tesina i amb el qual es volia comprovar la coherència i la qualitat del conjunt de dades registrades en aquests últims anys. S’ha fet una anàlisi inicial a partir dels paràmetres calculats homogèniament amb el software de computació de dades del projecte NERIES. S’ha cregut interessant realitzar una revisió i homogeneïtzació general de les dades, creant i utilitzant un software propi per tal de poder realitzar un estudi coherent i compacte.
Aquesta anàlisi ha donat peu a fer un estudi més detallat, utilitzant la base de dades obtinguda per fer una passejada per algunes de les branques d’estudi del món de l’enginyeria sísmica. Per exemple utilitzarem l’estadística dels paràmetres per donar informació sobre la perillositat sísmica en les diferents zones d’estudi. Això serà possible amb la definició de l’ENYO per a cada registre, sent aquest un invers del nombre d’estacions i del nombre d’anys de funcionament de cada una d’elles. Una altra branca d’estudi serà l’anàlisi de la dispersió de les gràfiques d’atenuació corresponents a les dades d’aquest estudi. Aquest tipus de gràfiques ens ajuden a descriure la propagació de les ones sísmiques en funció de la distància i la magnitud del terratrèmol.
Valorant també una branca d’estudi de la perillositat sísmica es buscarà relacionar els moviments del sòl i la resposta dels edificis a aquests, i estudiarem la resposta espectral a partir dels paràmetres de la base de dades i compararem els resultats amb la normativa actual.
Amb la realització d’aquest treball es dona validesa i s’indica futurs estudis amb aquest gran conjunt de dades. La potència de treball d’aquestes dades és enorme, amb infinites possibilitats, fet que ajudarà l’estudi de la perillositat sísmica i per tant, a la creació de possibles escenaris de risc sísmic en aquesta zona Euro-Mediterrània.
