El teixit urbanístic plantejat inicialment per Cerdà contemplava la nova ciutat com un model de ciutat-jardí organitzada seguint un traçat ortogonal a partir de la repetició de una unitat mínima, l'illa. La baixa densitat d'aquell planejament va cedir en front del model especulatiu portant a la massificació del perímetre construït i generant un sistema d'illa tancada, aïllant l'interior d'aquest espai públic. Es va perdre, per tant, l'element de transició entre la unitat habitacional i la via pública. Aquesta alteració inicial va portar a un seguit de modificacions successives fins al rebliment de gairebé tot el sol de l'illa. L'àrea en la qual treballem és potser un dels exemples més extrems d'aquell procés pal·liat potser en alguna mesura per la presència d'alguns espais públics associats a equipaments col·lectius, però que en casos comptats són de lliure accés. En aquest sentit, el de la plaça que hi ha davant de la Facultat de Medicina ens va aportar una dada rellevant: la seva superfície és equivalent a la del solar i entorn en el qual volíem operar. El segon element important ho va revelar l'anàlisi de la implantació del comerç i el caràcter de centre de gravetat del Mercat del Ninot en la vida quotidiana del barri. No menys important ens sembla la consideració d'aquest equipament com una autèntica plaça pública coberta, ineludible a l'hora de relacionar-lo amb el nostre projecte. D'altres pautes, com l'asolejament [sic], la circulació de vianants o vehicular ens van dur intuïtivament a la configuració del projecte que aquí presentem.